TRESORS a BARCELONA: Llegenda Guifré el Pilós 1 de 2

Estàtua de Guifré el Pilós (Venanci Vallmitjana, 1888), font:wikipedia

"Comença la llegenda narrant els fets del seu pare, un cavaller que també s'anomenava Guifré i originari de la vila de Rià o d'Arrià, Guifré d'Arrià, situada prop del riu Tet, a l'antic Comtat de Conflent. Fou nomenat comte de Barcelona pel rei de França. Temps després el comte i el seu fill Guifré el Pilós (perquè tenia molt de cabell) anaren a Narbona per tal de parlamentar amb els emissaris del rei de França; un d'aquests es mostrà insolent irant a Guifré d'Arrià qui el matà allí mateix. Fou fet pres i mentre el portaven de camí per presentar-lo davant del rei de França, provà de moure batalla contra els francs, que l'acabaren matant prop d'una la vila anomenada Santa Maria del Puig.

Miniatura de Guifré el Pilós, Genealogia del Casal d'Aragó
(Monestir de Santa Maria de Poblet, 1400), font:wikipedia

Els francs portaren al fill davant el rei de França; el rei es mostrarà molt contrariat per com havia succeït la mort de Guifré d'Arrià i encomenà el seu fill al Comte de Flandes. Passats els temps Guifré el Pilós s'enamorà de la filla del comte de Flandes i la deixà embarassada; aquest fet li explicaren a la muller del comte, qui ho mantingué en secret per tal de protegir l'honor de la seva filla. Però li féu fer a Guifré el Pilós sagrament que si recobrava el comtat de Barcelona, es casaria amb la seva filla. Guifré el Pilós acceptà el sagrament i es disposà a retornar a la seva terra.

Vestit de peregrí i acompanyat d'una vella, el jove comte retornà a Barcelona per trobar-se amb la seva mare. I quan aquesta el veié fou molt alegre i el reconegué immediatament, perquè tenia pèl en llocs on els homes no acostumen a tenir-ne, raó per la qual era anomenat el Pilós. Passats un dies la seva mare féu crida a tots els barons i nobles gots de la terra que havien estat fidels al comte Guifré d'Arrià, pare del Pilós, i els mostrà al seu jove fill, a qui juraren fidelitat i servir-lo com a senyor. Temps després tots els gots del comtat s'aplegaren on hi havia el comte de Barcelona, el franc Salomó. I davant d'ell s'alçà Guifré el Pilós i assassinà el comte franc.

Recordant el deshonor que havia comès al llinatge del comte de Flandes i el sagrament que havia fet a la muller del comte de Flandes, envià solemnes missatgers a Flandes per demanar a la seva filla com a muller seva a Barcelona. La filla del comte arribà a Barcelona poc després i fou rebuda honradament. Els amics de la muller del comte volien que Guifré el Pilós rebés la gràcia i l'amistat del rei de França, així que el comte es presentà davant del rei francès, i d'aquest rebé el comtat de Barcelona.

"Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona" (segle XIV) Guifré el Pelós, amb el seu escut d'armes, ret homenatge al rei de França per haver rebut el Comtat de Barcelona

Després de llarg temps a la cort del rei de França, Guifré el Pilós sabé de l'ardit dels sarraïns, que maldaven per conquerir la seva terra. Li féu saber al rei de França i li demanà consell i ajut. Més el rei de França li respongué que no el podia ajudar en res a recobrar la seva terra, però li atorgà que si podia defensar la terra que ell li havia atorgat i conquerir la terra que ell pogués, que aquelles terres serien seves perpètuament i dels seus. I així, malgrat que fins aleshores els comtes de Barcelona havien estat nomenats pels reis francs per governar durant un cert temps al comtat de Barcelona, a partir d'aquella gràcia rebuda del rei de França, la terra fou del seu llinatge.

I Guifré reuní una gran multitud de gents de la terra del rei de França amb les quals expulsà els sarraïns del seu comtat, arribant fins a Lleida. I totes aquelles terres que conquerí foren seves, sense estar subjecte a la senyoria dels francs. Després de fer fora els sarraïns de la terra, el comte Guifré el Pilós edificà el monestir de Ripoll. El valerós comte Guifré governà la terra amb bon estament i va ser enterrat al monestir amb grans honors.

Monasteri de Santa Maria de Ripoll

Sepulcre del comte Guifré al monestir de Ripoll, restaurat el 1982, font:wikipedia

Historiografia de la llegenda
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaen la Gesta Comitum Barchinonensium, crònica catalana escrita en llatí vers el 1180 pels monjos del Monestir de Santa Maria de Ripoll durant el regnat d'Alfons II d'Aragó «el Cast»."

La Gesta Comitum Barchinonensium comença amb la Llegenda de Guifré el Pilós, font:wikipedia

El Comte Guifré I de Barcelona, anomenat el Pilós, (v. 840 - 897) fou Comte de Barcelona, d'Osona, de Girona, d'Urgell, de Cerdanya i de Conflent. Fou el 12è i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el 1r a donar en herència els seus domins territorials, iniciant així la Dinastia comtal de Barcelona, tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França; com a fundador de la dinastia comtal de Barcelona, ja des de l'edat mitjana els antics reis d'Aragó i comtes de Barcelona varen glorificar-ne i exaltar-ne la memòria. Va morir durant la ràtzia musulmana del 897 lluitant contra l'Islam i fou enterrat al Monestir de Santa Maria de Ripoll."

Estàtua de Wilfredo el Velloso Plaza de Oriente Madrid, font:wikipedia

Font de la informació Wikipedia Llegenda de Guifré el Pilós

Més informació Wikipedia Guifré el Pilós

"Els comtats catalans que configuraven la Marca Hispànica eren un espai defensiu europeu davant l’amenaça de l’Emirat de Còrdova. L’emperador va recompensar la fidelitat d’un membre de la noblesa comtal de Carcassona i Rasés, Guifré el Pelós, amb la investidura dels comtats d’Urgell, Cerdanya i Conflent (870), als quals s’afegirien més tard els de Barcelona i Girona. Una figura d’una importància i transcendència indubtable que ja en la Gesta Comitum Barcinonensium, escrita al segle XII al monestir de Ripoll, era considerat com el pare de la pàtria i l’iniciador del procés d’independència dels comtats catalans respecte de la dinastia carolingia.

Regne visigot vers l'any 700, font:wikipedia

Partició de l'Imperi carolingi, que fou dividit en tres parts pel tractat de Verdun (843), font:wikipedia

Honors de Sunifred (844-848), font:wikipedia

Fill del comte Sunifred I, el Pelós va néixer cap al 840 en un lloc indeterminat del territori d’Urgell-Cerdanya regit pel seu pare. Va rebre el comtat patern, no per herència, sinó per designació de Carles el Calb en l’Assemblea d’Attingy de 870. Més endavant, el 878, a Troyes i per voluntat del rei franc Lluís el Tartamut, Guifré va ser investit amb els honors de comte de Barcelona i Girona.

Honors de Guifré el Pilós (878-897) - Honors de Miró el Vell (878-897), font:wikipedia

La voluntat política de construcció d’una dinastia va marcar sempre les seves accions: va restaurar esglésies, va concedir títols de propietat, va repoblar terres abandonades, va assegurar-se la fidelitat de la noblesa local, va ocupar i reconstruir fortaleses musulmanes… En definitiva, Guifré va envoltar-se d’una aura protectora en els seus dominis.

El Pelós va tenir cura de la reorganització eclesiàstica de les terres repoblades. Per exemple, va ser el promotor de la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll (880) i Sant Joan de les Abadesses (885) i va restaurar el Bisbat de Vic. De la mateixa manera, va reconstruir el castell de Cardona.

Monasteri Sant Joan de les Abadesses, font:wikipedia

Un acte més en el seu procés de la construcció de la identitat catalana el trobem en el fet que Guifré va voler ser enterrat a Ripoll, iniciant la història del panteó dels comtes de Barcelona. La seva mort es mitificaria, igual que la seva figura, donant lloc a la llegenda de les quatre barres de sang. Finalment, la tasca de Guifré el Pelós va topar amb els interessos dels musulmans a Lleida. Els sarraïns, en veure l’expansió territorial impulsada per Guifré, van llançar una ofensiva comandada pel senyor de Lleida, Llop Ibn Muhammad. L’ofensiva va arribar a les portes de Barcelona on la tropa comtal va ser derrotada. Guifré resultaria ferit de mort a Navès, traspassant l’11 d’agost de 897."