TRESORS a BARCELONA: Llegenda del Timbaler del Bruc

dijous, 11 d’abril del 2019

Llegenda del Timbaler del Bruc

Monument al Timbaler del Bruc

El timbaler del Bruc és una llegenda formada a partir de fets ocorreguts el 1808 durant la guerra del Francès basant-se en la personalitat històrica d'Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a Santpedor (Bages) l'11 de març de 1791 i mort el 6 d'abril de 1809, a qui s'atribueix la personalitat real del timbaler.

"El primer combat fou lliurat el 6 de juny de 1808 en una collada prop del Bruc (Anoia), entre una columna de 3.800 soldats, la majoria italians, de l’exèrcit francès del general Duhesme, comandada pel brigadier Schwartz, que, procedent de Barcelona, es dirigia a Manresa, i les tropes resistents integrades per un destacament de suïssos del regiment d’infanteria Wimpffen número 1, un grup de guàrdies valons escàpols de la guarnició francesa de Barcelona i entre 1.000 i 2.000 membres de sometents catalans provinents de Manresa i del seu corregiment i d’Igualada i dels pobles de la rodalia, tots ells comandats pel tinent suís Francesc Krutter i Grotz.

La presència inesperada d’un exèrcit regular i el repic de campanes que convocava a sometent feren suposar a Schwartz unes forces molt superiors a les que en realitat hi havia i manà de recular; les baixes franceses, però, foren unes 300. La victòria popular, la primera des de la invasió francesa, desvetllà l’esperit de resistència, amb àmplies repercussions per al futur de la guerra. La presència real de sometents, dirigits de fet per una minoria rectora predominant, eclesiàstica i gremial, i impel·lits possiblement també pel malestar social i econòmic, donà lloc a una llegenda en la qual la victòria era obra d’un exèrcit integrat exclusivament per gent del poble sense preparació militar i armada molt primitivament, i a la confusió que creà l’eco del repic del timbal d’un minyó, que féu suposar als francesos un gros exèrcit."

Timbaler del Bruc, de Frederic Marès

Veure informació Enciclopedia.cat

Historiografia

"El 9 de febrer de 1808 el general de l'exèrcit napoleònic Philippe Guillaume Duhesme, entrà a Catalunya pel pas de la Jonquera i a mitjans de febrer ja havia arribat a Barcelona. Els francesos passaren a governar Catalunya i aquesta entrà en una crisi econòmica principalment per la interrupció del comerç amb Amèrica. Això junt amb l'animadversió a les idees anticlericals i revolucionàries que representaven la França d'aquella època expliquen la tenaç resistència dels catalans al nou règim francès.

Càrrega del 4t Regiment d'Hússars de l'Exèrcit francès a Tarragona durant la Guerra del Francès, d'Augusto Ferrer Dalmau

El 4 de juny de 1808 una columna francesa dirigida pel general Schwartz sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa amb ordres de castigar Manresa i Igualada, la primera per la crema del paper segellat i l'altra per la seva situació estratègica en el camí ral. Els efectius francesos eren de 3.800 homes, bàsicament italians i suïssos. El 6 de juny començà la Primera batalla del Bruc. L'exèrcit espanyol era en part professional amb combatents també suïssos dirigits pel tinent suís Franz Krutter Grotz i en part voluntaris dels sometents catalans de Manresa, Igualada, Tàrrega i rodalia i en total eren uns 2.000 homes. L'exèrcit francès va ser vençut en una emboscada i 300 dels seus homes van morir.

Sometent. Episodi de la Guerra del Francès 1808 de Ramon Martí Alsina, 1866

El 14 de juny de 1808 va tenir lloc la segona batalla del Bruc molt més important des del punt de vista militar i on el factor sorpresa ja no hi era i les forces franceses eren molt més importants i les dirigia el general Joseph Chabran que era més experimentat. Els francesos arribaren al Bruc per dues columnes s'enfrontaren a les forces regulars (uns 1.500 soldats) i sometents dirigides per Joan Baget dels terços de Lleida i de Tàrrega a més dels regiments suïssos. L'artilleria espanyola va decidir la batalla en favor seu."