TRESORS a BARCELONA: Escultura Rafael de Casanova

"L'estàtua de Rafael Casanova (conseller en cap durant el setge de Barcelona a la Guerra de Successió, Moià, 1660 - Sant Boi de Llobregat, 1743) està en el seu emplaçament actual de la ronda de Sant Pere des de l'any 1914. Però és una escultura feta vint-i-sis anys abans i que havia estat col·locada al Saló de Sant Joan (ara passeig de Lluís Companys) des que aquest va ser creat com a vestíbul de l'Exposició Universal de 1888, entre l'entrada per l'Arc de Triomf i el recinte de l'Exposició al Parc de la Ciutadella. El 1914, l'estàtua de Rafael de Casanova fou traslladada al mateix lloc on és ara, i Josep Llimona va afegir-hi el relleu del sòcol.

Postal antiga del monument, font:todocoleccion

El seu lloc al Saló de Sant Joan l'ocupà una escultura de Pau Claris que Rafael Atché tenia feta des de l'any 1880. El motiu del trasllat de l'estàtua de Rafael de Casanova arrenca de l'any 1897. L'onze de setembre d'aquell any va fer-se un acte polític als locals de l'Associació Popular Catalanista del carrer dels Escudellers Blancs, número 24. Entre els oradors hi havia l'historiador Josep Fiter Inglès i l'escriptor Manuel Folch i Torres, i entre els assistents, els socis d'una altra entitat catalanista denominada Joventut Excursionista Els Muntanyencs. Un d'ells va suggerir de formar una corona amb les branques de llorer que guarnien la sala i portar-la a l'estàtua de Rafael de Casanova. La idea va ser ben acollida i la comitiva va anar al Saló de Sant Joan a fer-ho. L'episodi va quedar recollit en el diari La Renaixença, però no va tenir aleshores més transcendència. Tanmateix, allò que havia estat un acte espontani el 1897 es repetí de manera més organitzada l'any següent, i els altres. Cada any augmentava el nombre d'assistents, i l'onze de setembre de 1911 la policia va intervenir per dissoldre la manifestació i va detenir una trentena de persones. Com és habitual, la repressió només va servir per augmentar el prestigi de la festa i el costum d'anar a dipositar flors i corones de llorer al monument a Rafael de Casanova va adquirir caràcter de festa nacional, malgrat els qui assenyalaven que es tractava d'una data molt poc escaient, perquè assenyalava una derrota.

L'any 1914, en ocasió del segon centenari de la caiguda de Barcelona davant les tropes de Felip V, l'Ajuntament, en el que la Lliga havia obtingut, a les eleccions de gener d'aquell any, un pes que abans no hi tenia enfront dels radicals, va decidir convertir el que era una estàtua més del Saló de Sant Joan en un veritable monument. El 27 d'agost, el consistori va decidir encarregar a l'arquitecte Alexandre Soler March un pedestal per posar-hi l'estàtua, que se situaria en la confluència del carrer d'Alí Bey amb la ronda de Sant Pere (que segueix el recorregut de la desapareguda muralla), aproximadament al mateix punt on Rafael de Casanova va caure ferit. El 9 de setembre va ser traslladada al nou emplaçament i posada sobre un pedestal provisional.

Monument a Rafael de Casanova 1914, font:arxiuhistoric.bcn.cat

Josep Llimona va fer el relleu que decora una de les cares del pedestal. El text de la inscripció de la cara posterior va originar llargues discussions sobre si havia de dir que allà havia caigut Rafael de Casanova "defensant la Pàtria" o "en compliment del seu deure". Va prevaler aquest últim criteri, però va ser canviada l'any següent per un text on es diu que ho va fer "defensant les llibertats de Catalunya". L'any 1939, el primer ajuntament franquista va decidir retirar dels carrer de Barcelona cinc monuments, entre ells de Rafael de Casanova. La decisió la va prendre el consistori el 12 d'abril d'aquell any. Els altres quatre monuments retirats van ser el del Doctor Robert, el de Layret, el de la República i el de Pau Claris. Tots van ser guardats al final d'any en un magatzem municipal. Cinc de les estàtues del Saló de Sant Joan, que ja havien estat retirades durant la Guerra Civil, van ser foses després de la guerra per obtenir el bronze necessari per fer la gegantesca estàtua que hi ha a la cúpula de la Basílica de la Mercè.

Les manifestacions catalanistes al peu del monument van estar prohibides durant tot el franquisme, tot i que van seguir-se fent malgrat les prohibicions i la repressió. Van començar a ser importants a partir del 1954 i especialment les de 1964 -250è aniversari de l'Onze de Setembre- que aplegà 4.000 persones, i la de 1971, en què un altaveu col·locat en el balcó d'un hotel proper pel metge Joan Colomines, militant del Front Nacional de Catalunya, va emetre la gravació d'una proclama i l'himne Els Segadors.

Una de les primeres decisions que va prendre l'alcalde de la Transició, Josep Maria Socías Humbert, que va prendre possessió del càrrec el 3 de desembre de 1976, va ser la restitució dels quatre monuments retirats el 1939. El de Rafael de Casanova ja era al seu lloc l'onze de Setembre de 1977, per presidir la monumental manifestació de prop d'un milió de persones que van desfilar pel davant des de primeres hores de la tarda fins que ja era ben fosc. El mes següent retornava de l'exili el president de la Generalitat, Josep Tarradellas. El 1994 s'hi va afegir al peu del monument, a terra, una placa amb una breu biografia de Rafael Casanova."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/A_Rafael_Casanova

Escultura de Rossend Nobas

Relleu de Josep Llimona

RAFAEL CASANOVA / (MOIÀ, 1660? - SANT BOI DEL LLOBREGAT, 1743) / RAFAEL CASANOVA I COMES, NASCUT A LA VILA DE MOIÀ / (QUE ERA DE LA JURISDICCIÓ DE BARCELONA, D'ON ERA "CARRER") / I QUE ESTUDIÀ I EXERCÍ D'ADVOCAT A BARCELONA / FOU EL DARRER CONSELLER EN CAP DE LA CIUTAT (1713 - 1714) / AL FRONT DE LA MILÍCIA URBANA, ENCAPÇALÀ LA RESISTÈNCIA / DE BARCELONA CONTRA LES TROPES DE FELIP V. / FERIT EN L'ASSALT FINAL, CASANOVA HAGUÉ D'ACCEPTAR / LA CAPITULACIÓ DE LA CIUTAT L'11 DE SETEMBRE DE 1714. / LA VICTÒRIA DE FELIP V SIGNIFICÀ LA SUPRESSIÓ DEL CONSELL DE CENT I DE LES CONSTITUCIONS CATALANES. / CASANOVA MORÍ A SANT BOI DE LLOBREGAT EL 1743.