TRESORS a BARCELONA: Escultura a Pere Tarrès

divendres, 29 d’abril del 2022

Escultura a Pere Tarrès

"Mossèn Pere Tarrés Claret (Manresa, 1905 - Barcelona, 1950), sacerdot beatificat el dia 5 de setembre de 2004 pel papa Joan Pau II en el santuari de Loreto, té diversos monuments dedicats a Catalunya. A la ciutat de Barcelona hi ha tres escultures, obra de Montserrat Garcia Rius i una altra realitzada per Rebeca Muñoz. Es troben, respectivament, en una de les capelles del claustre de la Catedral, i en les esglésies de Sant Vicenç de Sarrià –on és enterrat-- i de la Mare de Déu del Remei –on es van fer les exèquies-- de Les Corts, a les que va estar molt vinculat. Són imatges religioses.

Ben diferent és la quarta, situada en el pati del Seminari Conciliar, a la cantonada dels carrers de Balmes i Diputació, ben visible a través de la reixa, i amb caràcter no d'imatgeria religiosa sinó de monument públic. És de grans dimensions i representa el sacerdot assegut a terra. En una inscripció al basament de pedra es llegeix: “Quin goig haver pogut esser sacerdot. Beat Pere Tarrés 1905-1950”.

L'escultura havia estat guardonada, amb el títol d'Ànima lliurada, amb el primer premi d'un concurs organitzat l'any 2005 pel Col·legi de Metges de Barcelona, dintre d'un conjunt d'actes d'homenatge al sacerdot organitzats, sota el nom d'Any Tarrés, l'any següent després d'haver estat beatificat. Segons explica la seva autora, l'escultura està inspirada en una fotografia que se li va fer a mossèn Pere Tarrés durant una estada al santuari de Núria. Posteriorment, l'autora ha realitzat bustos i escultures d'encàrrec del mateix personatge, col·locades, entre altres llocs, a Sant Andreu de la Barca (2011), a Sant Esteve Sesrovires, on Pere Tarrés va ser vicari de la parròquia, i a Núria (2012), on va fer estades.

El monument va ser inaugurat la tarda del 27 de setembre del 2010 per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Lluís Martínez Sistach. L'acompanyaven en la presidència de l'acte el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, i la directora general d'Assumptes Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Coll. Van assistir-hi l'autora de l'escultura, Rebeca Muñoz, el vicepostulador de la causa de canonització, mossèn Francesc Raventós, sacerdots, seminaristes, metges, ja que mossèn Tarrés va ser el creador de diverses entitats assistencials dedicades a la salut dels més necessitats, i membres de la Federació de Cristians de Catalunya, de la que Pere Tarrés havia estat membre. També hi havia el director de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol.

Mossèn Tarrés va acabar els estudis de Medicina a Barcelona el 1928. Molt vinculat a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, en va ser dirigent els anys de la República i va exercir una tasca de lideratge entre el jovent, que és una de les principals imatges que han quedat d'ell. En produir-se l'aixecament franquista va estar un any amagat a Barcelona fins que el 1938 va allistar-se en l'exèrcit republicà com a metge, on va arribar al grau de capità. Acabada la guerra va poder reincorporar-se sense problemes a la seva activitat com a metge i va decidir iniciar tot seguit, el mateix 1939, estudis sacerdotals. Ordenat el 1942, el seu primer destí fou com a vicari de la parròquia de Sant Esteve de Sesrovires, però al cap d'un parell d'anys va tornar a Barcelona on va treballar dintre dels moviments d'Acció Catòlica, vinculat sobretot a les parròquies de Sant Vicenç de Sarrià i de Santa Maria del Remei, de Les Corts. Junt amb el seu amic Gerard Manresa van fundar el 1947 un sanatori antituberculós en el que ara és el carrer de Numància, en una torre actualment ocupada per la Fundació Pere Tarrés, dedicada a la formació en el lleure i l'acció social. Va morir el 1950 d'un càncer limfàtic. Sepultat inicialment al cementiri de Montjuïc, el novembre de 1975 les seves restes van ser traslladats a l'església de Sant Vicenç de Sarrià, a un sepulcre realitzat amb aquesta finalitat."