TRESORS a BARCELONA: Font Ornamental del Passeig de Gràcia

dilluns, 25 d’abril del 2022

Font Ornamental del Passeig de Gràcia

"Amb l'excusa de reordenar el trànsit en una cruïlla tan destacada com la que formaven la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Gràcia, l'Ajuntament de Barcelona va decidir, al començar els anys cinquanta, posar-hi una font monumental i amb aquest objectiu va convocar un concurs públic entre escultors, amb tres premis de 25.000 pessetes. El jurat es va formar amb l’escultor Josep Clarà, com a president, i els tinents d’alcalde i arquitectes municipals. S’hi van presentar 27 escultors i els projectes es van exposar a la Virreina. Però la manca de pressupost i la urgència de tenir-la acabada per la proximitat del Congrés Eucarístic va fer que el concurs no s’arribés a fallar mai i que Josep Clarà, davant la indignació dels escultors participants, declarés que, de fet, ell mai no havia acceptat formalment la presidència del jurat. Per sortir del pas, la idea de la font es va concretar el 10 d'abril de 1951 en un projecte sense escultures impulsat per l'arquitecte municipal Josep Soteras, i l'1 de març de 1952 estava acabada.

Es va inaugurar el 15 de maig de 1952, pocs dies abans de l'inici dels actes del Congrés Eucarístic. Lluís Pons Tusquets, president d'Amics dels Jardins, es va oposar al projecte, per considerar que era esquifit des del punt de vista de zones verdes, i va aprofitar per dir, en la seva al·legació, que "zonas extensísimas de Barcelona (están) sin un solo palmo de jardín público."

La construcció d'aquesta font monumental s'emmarca amb la transformació urbanística d'aquell indret, registrada entorn de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional, el 1952. Fou aleshores que es va aixecar l'actual edifici de l'Hotel Avenida Palace i es van remodelar els jardinets situats al davant. El 1942 s'havia començat a construir el gratacels del Banc Vitalici, a la cantonada Llobregat/mar de la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Gran Via. Es va trigar vuit anys a fer-lo, i ja era totalment acabat i ocupat pel Congrés Eucarístic del 1952. L'altre gratacels, al costat Besòs/mar, també de tretze pisos, es va començar a construir el 1957 per al Banco Rural y Mediterráneo, vinculat al sindicat vertical. En l'últim pis d'aquest va haver-hi, entre 1961 i 1980, la popular "Terraza Martini".