La Casa Roure

 

Arbres de la memòria 

"El relleu d’un gruixut tronc de roure en el que les arrels s’entortolliguen amb unes espesses branques sense fulles destaca en la clau de volta de l’arc de pedra de l’entrada de la Casa Roure. Conrad Roure, periodista, és avui conegut sobretot pels seus articles publicats a El Diluvio, que van ser aplegats per la mateixa empresa editora del diari en tres volums sota el títol de Recuerdos de mi larga vida, i que són, sobretot, una crònica de primera mà del món teatral barceloní de la segona meitat del segle XIX, que tan bé va conèixer. El 1900, a la meitat de la seva vida, va encarregar a l’arquitecte modernista Ferran Romeu i Ribot que li fes una casa de planta i pis al carrer d’Aribau, prop d’on s’estava començant a construir la nova Facultat de Medicina i Hospital Clínic. Romeu, de comú acord amb el propietari, va decidir una decoració de la porta d’entrada vinculada al seu cognom i hi va afegir unes columnes amb capitells florals i una inscripció en relleu, amb lletres goticistes d’avui quasi impossible lectura a causa de l’erosió. Cal llegir primer les tres ratlles de l’esquerra i després les de la dreta: Al gust d’ell cad’estil fa sa morada / Cada aucell fa’l seu niu com més li agrada. A sota d’aquest text, uns escuts en els que s’indica, al de l’esquerra: ANYS 1 y 2 (la casa va ser construïda durant els anys 1901 i 1902), i, al de la dreta: SIGLE XX.

La casa, que té un bonic pati al darrera, va ser llogada al començar el curs 1920-21 per l’Ajuntament de Barcelona a Conrad Roure, que tenia aleshores 78 anys, i hi traslladà el parvulari Montessori, creat pel Pla de Construccions Escolars Municipals el 1917 i allotjat anteriorment en un pis del carrer de Balmes. Era conegut amb el nom de la Casa dels Nens i va ocupar la Casa Roure només fins al 1932, ja que al començar el curs escolar d’aquell any va traslladar- se a un gran xalet situat al carrer de Còrsega, 268, xamfrà amb el de Balmes.

Després de la guerra la Casa dels Nens, ja sense aquest nom i com a parvulari municipal Montessori, va tornar a la Casa Roure. Els hereus del periodista van mantenir l’arrendament i l’escola hi va seguir funcionant tota la postguerra, com escola municipal, i conservant el mètode Montessori, amb un ambient molt diferent al que es respirava en altres escoles públiques. Va deixar de funcionar com a parvulari el 1961 i el 1993 es va convertir en escola municipal de música per a infants, depenent del Conservatori, recuperant el nom de Casa dels Nens. Pocs anys després l’Ajuntament va cancel·lar l’arrendament que mantenia amb els hereus de Conrad Roure i aquests van vendre l’edifici a una immobiliària. Tot i que l’edifici havia estat inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, i Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona aprovat el gener de 1979, la immobiliària va ser autoritzada a aixecar quatre pisos sobre la planta i pis originals, una modificació, portada a terme a partir de l’estiu del 2002, que ha estat unànimement criticada per tothom per la falta de respecte a l’edifici original. La Casa Roure i els pisos superiors són ocupats ara per particulars i l’escola de música Casa dels Nens funciona al mateix edifici del Conservatori de Música de Barcelona, al carrer del Bruc."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Pedra

Al gust d’ell cad’estil fa sa morada / Cada aucell fa’l seu niu com més li agrada         ANYS 1 y 2 / SIGLE XX

Més informació:Viquipèdia Conrad Roure i Bofill

Conrad Roure, font:Viquipèdia

Autor

Arquitecte:Ferran Romeu

Més informació:Viquipèdia Ferran Romeu i Ribot

Ferran Romeu, font:sites.google.com

 

  Veure més Art Públic Eixample