TRESORS a BARCELONA: Medallons Casa Juncadella

divendres, 29 d’abril del 2022

Medallons Casa Juncadella

"Rodolf Juncadella Oliva formava part d’una família de comerciants i financers en la que van tenir també un paper destacat els seus germans Antoni i Emili, amb els que, entre altres activitats, va fundar el 1881 la Compañía Catalana de Vapores Transatlánticos, de curta vida, ja que va ser liquidada el 1887. Els Juncadella van estar lligats amb els negocis d’Antoni López, Eusebi Güell i Manuel Girona. Amb aquest últim i altres socis fundà Emili el Banc de Barcelona.

Els germans Emili i Rodolf van decidir fer cadascun un edifici a la rambla de Catalunya cantonada Diputació, quasi un davant de l’altre, i els van encarregar alhora a l’arquitecte Enric Sagnier. Els dos van concórrer al concurs anual que l’ajuntament convocava per a destacar els valors arquitectònics de determinats edificis.

Emili Juncadella, al costat dret, pujant, en el número 26, es va fer construir una gran torre senyorial de planta i dos pisos, més una torratxa a la cantonada, amb una part de terreny destinada a jardí. L’obra es va acabar l’any 1901 i va ser un dels edificis premiats l’any següent. Va durar només el primer terç de segle i en el solar s’hi va fer el Teatre Calderón, escenari als anys quaranta de mítings polítics franquistes, i representacions de folklore caspós i autos sagramentals. Va tancar als seixanta i el seu nom va servir per batejar el nou Teatro Nacional que es va inaugurar el 1968 a la ronda de Sant Antoni. Als setanta el vell Calderón va desaparèixer per deixar pas a l’actual hotel que porta el seu nom.

L’edifici promogut per Rodolf Juncadella, al costat esquerre, en el número 33, era més prosaic, ja que no solament es plantejava com a residència del propietari en el pis principal sinó que per treure’n un rendiment econòmic els pisos superiors es destinarien a habitatges de lloguer, com era habitual a l’Eixample. Va quedar acabat el 1903, i només va merèixer una menció honorífica en un any que el concurs d’edificis de l’ajuntament va ser declarat desert. Però en canvi s’ha conservat fins a l’actualitat. El projecte de Sagnier procedia en aquest cas d’una dotzena d’anys abans, només que havia trigat a construir-se, segurament a causa de la crisi que va seguir la Febre d’Or.

Per al de Rodolf, Sagnier va encarregar a l’escultor Pere Carbonell uns medallons amb figures en relleu per posar entre les finestres de l’últim pis. Carbonell era, en el moment de projectar-se l’edifici, un escultor molt de moda, ja que havia treballat en algunes figures del monument a Colom i l’Arc de Triomf, en el context de l’Exposició Universal de 1888. Carbonell va realitzar, segurament seguint instruccions de Juncadella, els quatre medallons amb figures al·legòriques de la música (una noia tocant l’arpa), la indústria (una filadora), l’arquitectura (una noia asseguda sobre d’un capitell) i el comerç (el déu Mercuri), vinculades a les activitats i aficions del promotor de l’obra. Com que Mercuri és en un extrem i encarat a les tres noies, els fanàtics de l’hermetisme volen creuer que ell està inspirant el seu treball, per bé que els quatre medallons tenen un tractament en realitat absolutament igualitari pel que fa a mides i ornaments.

El 1918 l’últim pis en l’exterior del qual es troba l’ornamentació feta per Pere Carbonell va ser sotmès a reformes per convertir-lo de golfes en espai habitable, però els medallons van ser respectats. La reforma va ser promoguda pel nou propietari de l’edifici, Pelegrí Vidal, i portada a terme per l’arquitecte autor de l’edifici original, Enric Sagnier."