TRESORS a BARCELONA: Escultura Ones

dilluns, 10 d’octubre del 2022

Escultura Ones

"Port de Barcelona va encarregar al valencià Andreu Alfaro una escultura de grans dimensions per la reforma del Moll de la Fusta, formada per set grans arcs d'acer, el més gran dels quals fa 42 metres d'alt i pesa 37 tones. L'amplada arriba als 88 metres i està considerada una de les escultures més grans d'Europa. Hi van ser emprats 372 tubs d'acer inoxidable, que van haver de ser treballats a una empresa de Gènova. La idea de l'autor era imitar les ones del mar. L'obra va ser posada els primers dies de setembre del 2003 i inaugurada oficialment el diumenge 19 d'octubre, tot coincidint amb la reobertura de l'escollera."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"A la llarga carrera d'Andreu Alfaro, potser l'obra urbana més contundent i aconseguida hagi estat la Puerta de la Ilustración (1990), a Madrid, formada por dues sèries de arcs d'acer inoxidable que s'aixequen sobre dos carrils d'una autovia urbana. No és estrany doncs que, per resoldre la difícil rotonda que s'ha generat entre el monument a Colom i la Torre de Jaume I, Alfaro hagi anat a utilitzar el mateix tipus d'arc d'acer de secció circular, que tan bon resultat li havia donat abans. A l'obra barcelonina, però, no s'ha servit de la doble axialitat ni del recurs a la progressió d'arcs en disminució i ha realitzat una composició molt lliure en la qual la llei del cavalcament d'uns arcs sobre els altres no es fa evident als ulls del passejant. Així doncs l'obra no ofereix pas ni una silueta ni un front característic sinó que va canviant de forma segons es desplaça l'ull de l'espectador, oferint infinitat d'aparences diferents, com ho fan les ones del mar.

Es tracta d'una obra pensada per a una contemplació fugaç des de l'automòbil, com reclamava Walter Benjamin per a la mirada distreta que caracteritza la modernitat. En aquest sentit, la forma semicircular dels arcs i el material emprat configuren una estructura de perfils nets, depurats i nítids, sense cap mena de concessió a detalls anecdòtics, que es perceben des de lluny de forma instantània amb tota claredat, però que canvien de silueta segons giren els automòbils a la glorieta. Immunes al vandalisme urbà, les formes abstractes i capritxoses d'aquesta obra s'aixequen per sobre del mobiliari i dels edificis de l'entorn, fent-se visible la seva gran estatura, sense imposar, però, una presència volumètrica opaca i sense interrompre la visió al seu través. En aquest sentit l'obra domina la gran escala i posseeix la qualitat monumental, necessària a les obres d'art urbà, imposant-se però a l'espai sense arrogància."