El Volcà del Paral.lel

 

La Carbonera

"Quan les rondes avançaven pel territori proper al port algú va tenir la idea de fer, dins la plaça rodona que generaven, una mena de Volcà del Paral·lel, mitjançant carbó calent que, mullat per aigua subterrània, desprengués vapor. La idea venia motivada perquè antigament havia hagut magatzems de carbó, que havien estat una característica del Poble Sec, per necessitats del port. El projecte va ser realitzat per l'arquitecte municipal Pedro Barragán, i va començar a funcionar juntament amb les rondes. Tanmateix, dos anys després, Parcs i Jardins deixaven de subministrar aigua i el volcà roman inactiu des d'aleshores."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"El cinturó del litoral, soterrat al tram que travessa el Moll de la Fusta, havia d'emergir a l'exterior per permetre als conductors pujar a Montjuïc, travessar de dret cap al Paral·lel o arribar al centre de la ciutat per la Rambla. Calia, doncs, inventar un punt de confluència, una ròtula d'articulació entre la foscor del soterrani i els colors de la ciutat vora el mar.

Les dimensions de l'indret permetien pensar en un projecte escultòric per ser vist des de l'aire, l'únic lloc des d'on es podria percebre amb claredat. I, de fet, sembla com si fos així que finalment va ser pensada aquesta solució urbanística que el temps ha transformat en una escultura pública més. O potser millor en una instal·lació permanent.

Els vehicles que s'enfilen per la rampa voregen la muntanya de basalt i, mentre ho fan, els conductors poden apreciar el color negre intens de la roca mullada, com si un foc interior alimentés l'espiral mantenint el seu constant dinamisme. Des del cel, en canvi, els cotxes passarien a ser part d'aquesta remodelació espacial, afegint la seva pròpia velocitat al fumejar de la muntanya, com si ells mateixos en fossin el motor.

Potser és aquesta doble visió la que fa que alguns coneguin el lloc com la Carbonera i d'altres com el volcà del Paral·lel. Una vegada més, els noms acaben sent part de les coses.

En tot cas, un turó negre prop del mar que serveix de peanya a les palmeres primer, a Colom després -que perd per un moment els seus lleons protectors-, a la coberta de les Drassanes que semblen flotar sobre la roca trossejada, i a la muntanya de Montjuïc finalment, continuació visual d'aquesta mateixa rampa que, per uns instants, fa de guia urbana del conductor.

Resoldre el trànsit era l'origen del projecte. La llarga tradició dels escultors que han fet del paisatge el seu punt de mira, el bagatge per dibuixar una proposta. Una rotonda ancorada en la memòria de la gent del barri que coneixia el lloc com la Carbonera, una indicació de sortida. I, com a resultat, una instal·lació que transforma momentàniament el seu entorn en peces úniques per ser contemplades com si flotessin en l'espai urbà, quan aquest llinda ja amb el mar.

"Hi ha certes formes de receptivitat que fa que determinats objectes apareguin com a veritables obres d'art", deia un dia Maxine Greene en una de les seves conferències al Lincoln Center de Nova York. Potser aquest és el cas dels usuaris del lloc, que no acaben de decidir-se per un únic nom."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Eulàlia Bosch

Materials:Basalt i aigua nebulitzada

 

Volcà del Paral.lel, font:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Autor

Disseny:Pedro Barragán i els serveis tècnics de l'Institut municipal de promoció urbanística i Jocs Olímpics de 1992 (IMPU)

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc