TRESORS a BARCELONA: Escultura Alegoría de la Marina

dimarts, 25 d’octubre del 2022

Escultura Alegoría de la Marina

"Una escultura de dimensions discretes decora el costat més proper al passeig de la Zona Franca de la gegantesca plaça (24.000 metres quadrats) que porta el nom de Porta Firal, urbanitzada l'any 2013 com a gran espai d'entrada a la nova Fira de Barcelona. Ha estat realitzada per l'escultor Benito Maín, veí del barri.

L'octubre del 2013, coincidint amb les obres de la plaça que van transformar completament la fesomia del tros del passeig de la Zona Franca situat entre el grup d'habitatges de la SEAT i el carrer del Foc, el Centre d’Estudis de Montjuïc i la Biblioteca Francesc Candel van organitzar una exposició de Maín que es va mantenir oberta durant gairebé mig any. Entre les vint-i-dos peces exposades n'hi havia una, de petit format, titulada Alegoría de la marina, que va ser escollida per a posar-la, amb mida ampliada, en la plaça que s'estava acabant. La decisió va ser comunicada pel regidor del Districte, Jordi Martí, en un acte d'homenatge que el barri va fer a Maín en el recinte de la seva exposició d'escultures, i després de la tramitació pels organismes municipals i la seva realització en gran format, va ser inaugurada el dissabte 4 de juliol del 2015, amb un acte popular organitzat per les associacions del barri. L'arquitecte del barri Jaime Pérez va tenir cura de l'aspecte constructiu de l'obra. Es van introduir algunes modificacions respecte a la maqueta original.

Malgrat el seu nom, l'escultura simbolitza per igual la navegació i la indústria, ja que hi són representats un vaixell i una xemeneia, posats damunt de cinc grans pedres que hi ha al capdamunt de cinc tubs d'acer inoxidable d'uns dos metres d'alçada. La proximitat al mar de la Zona Franca i la característica industrial que ha marcat la història del barri justifiquen la doble al·legoria. La xemeneia està formada per quatre tubs concèntrics de diferents materials metàl·lics (acer inoxidable el més exterior i el més interior, i coure i acer corten els d'entremig) i formes retallades, mentre que el vaixell està realitzat enterament en ferro i acer inoxidable.

La plaça on es troba forma part d'un projecte de l’arquitecte Óscar Tusquets d'un conjunt de quatre gratacels destinats a oficines, hotels i comerços, i limita amb l'àmbit més ampli, projectat per l'arquitecte japonès Toyo Ito com ampliació del recinte Firal de Barcelona. Al fons es veuen els gratacels de la plaça d'Europa, de l'Hospitalet de Llobregat. El més característic de la plaça de la Porta Firal són uns bancs sinuosos, realitzats per l'empresa Escofet, així com parterres de gespa i estanys en espiral. Sota la plaça hi ha un gran aparcament subterrani."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Pedra, ferro, acer inoxidable, acer corten i coure

Autor

Escultor:Benito Maín

Benito Maín (Humanes de Mohernando, Guadalajara, 1935). Escultor autodidacte. Als 13 anys va començar d’aprenent en el taller d'un ferrer del seu poble fent rodes de carro i eines del camp. El 1970 emigrava a Barcelona amb la seva família, i es van instal·lar en el carrer Segura, al polígon del Polvorí de Montjuïc, en uns blocs de pisos recent construïts pel Foment d'Obres. Va entrar a treballar a la SEAT i a l'acabar la jornada anava al taller Curvados de Tubos y Perfiles Roig, on li permetien utilitzar les instal·lacions, després de la jornada laboral, per a fer les seves pròpies escultures de ferro. Molt vinculat a l'associacionisme del seu barri, va mantenir l'escultura com una afició privada fins la tardor del 2013, quan el Centre d'Estudis de Montjuïc li va oferir la possibilitat d'exposar 22 peces a la Biblioteca Francesc Candel del barri de la Marina. De l’exposició va sortir la idea de convertir l'Al·legoria de la marina en una peça d'art públic col·locada en la plaça de la Porta Firal que s'estava acabant d'urbanitzar junt al passeig de la Zona Franca. A casa seva conserva una gran quantitat d'obres de temes molt variats, des de la reproducció d'un jou de mules com s'usaven al seu poble fins un cap de dona inspirat en l'obra de Julio González.