Escultura Dique seco

 

"La personalitat de l'artista José Antonio Asensio va determinar dues performances als barris de la Marina de Sants. A la presentació de la primera, que va tenir lloc el juliol de 1991, l'escriptor Francesc Candel, que hi viu, va sentenciar el fet que fos paradoxal "que, tot i l'antiguitat de la zona, no tinguem monuments", i es mostrava satisfet que el primer fos Dic sec, que definia com "la terra en forma d'esperó de proa que avança sobre aquest mar absent". La referència al mar absent recordava el barri de Can Tunis, un barri mariner desaparegut el 1970 per donar pas al moll d'inflamables o dels Prínceps d'Espanya. El Dic sec va ser inaugurat el juliol de 1991 als jardins de Sant Cristòfor, inaugurats el 17 de març anterior, al barri d'Habitatges SEAT, i era obra de l'esmentat José Antonio Asensio, amb qui van intervenir altres artistes: els pintors Javier Puértolas, Neus Higuera i Alfredo Sánchez, els experts en murals Josep Maria Avilés i Juan Guillén, el cineasta Rafael Gimeno, el fotògraf Francesc Candel -fill de l'escriptor-, l'actor Óscar Molina i el músic José García Román, tots ells participants del moviment Accions Integrades de Zona Franca. El patrocini va ser portat pel Districte de Sants-Montjuïc i l'empresa Base 2."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Els Jardins de l'Arbreda o de Sant Cristòfor inclouen una plaça allargassada dividida en tres zones. Les dues primeres contenen elements de joc infantil i gespa; després d'un passatge que travessa la plaça, una tercera zona tanca el jardí. En aquest tercer espai, una mica enlairat per un petit promontori amb gespa, s'ubica l'escultura Dic Sec. Vista des del passatge, l'obra és d'una simplicitat de formes extrema. La descoberta, com si d'un joc es tractés, es troba a l'altra banda. La combinació de materials diversos incrustats en un bloc de formigó configuren unes restes suposadament envellides pel vent i la sal que evoquen el mar i imposen un cert respecte al vianant que ho contempla. Certament la peça està molt poc vandalitzada.

Però, pel damunt de qualsevol altra consideració, Dic Sec és una escultura per ser tocada. La presència dels diferents materials que hi conflueixen és tota una invitació a l'exploració tàctil: la rugositat càlida de l'acer corten, la fredor irregular del formigó, la calidesa de la fusta, la robustesa de la corda, la relativa duresa de les bandes de cautxú; tot convida a ser palpat aconseguint el conjunt una de les principals característiques que destaca la psicologia de la percepció: la capacitat que té un entorn per despertar la nostra curiositat perceptiva i la necessitat d'exploració sensorial i cognitiva. Efectivament, la constatació arriba mentre estic contemplant la peça. Un grup de nens, jugant, passen corrent per la zona i s'enfilen cap a l'escultura; s'aturen i mentre parlen entre ells, inevitablement, la toquen, s'hi ajupen per mirar per sota, la volten i, finalment, sense ni adonar-se com qui diu de què estan fent, arrenquen a córrer cap a una altra banda. Així, doncs, si mai no passeu per allà, aneu a veure Dic Sec, mireu, volteu i, sobre tot, toqueu. Tothom ho fa... els nens, clar."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Sergi Varela

Materials:Formigó amb encofrat de textures marineres, fusta i ferro

 

Autor

Escultor:José Antonio Asensio amb la col·laboració d'Alfredo Sánchez, Josep Maria Avilés, Paco Candel, José García Román, Rafael Gimeno, Juan Guillén, Neus Higuera, Òscar Molina, Javier Puértolas

Més informació:Toniasensio.es/

 

Toni Asensio, font:Toniasensio.es

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc