TRESORS a BARCELONA: Escultura l'ou com balla

dijous, 6 d’octubre del 2022

Escultura l'ou com balla

Homenatge als artistes del Poble-Sec

"Tal com havia passat en un altre indret del Poble Sec -a la plaça de Navas, també un retall de forma triangular-, es va posar un monument a la plaça que es va batejar després com a plaça del Setge de 1714. Xavier Corberó va acceptar l'encàrrec, que li va fer l'arquitecta municipal Beth Galí, perquè Joan Manuel Serrat havia estat el seu cunyat i era fill del Poble Sec. L'afecte que Corberó sent per ell li va fer pensar a posar les seves empremtes en una rajola al peu d'unes barres que sostenen L'ou com balla, obra del 1991. En un principi Corberó volia dedicar el monument als dos cantants del Poble Sec, Serrat i Jaume Sisa, i tenia preparat un altre ou, que hagués titulat L'ou com bada, perquè li semblava lligava més amb Sisa. Aquesta altra escultura, que es diferenciava de la dedicada a Serrat per un gargot que feia com de boca, se la va quedar un nord-americà i ja no hi va haver ocasió. La plaça va ser un projecte de l'arquitecte també municipal Ramon Marquès."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"L'ou com balla de Xavier Corberó es concreta en una variant de les columnes que ha instal·lat a la ciutat de Barcelona en els darrers anys. En aquest cas, en un context molt carregat d'elements i mobiliari urbà, l'escultor, de comú acord amb l'arquitecte que va dirigir el projecte d'urbanització de la plaça del Setge de 1714, va buscar un objecte simple i esvelt que li permetés homenatjar els artistes del barri, com els cantants Joan Manuel Serrat o Jaume Sisa, i alhora evoqués la tradició pasqual de l'ou com balla. Com és habitual en l'escultor, va proposar una peça composta per diferents parts i materials, basalt en el tros inferior, acampanat per donar estabilitat a la columna, i marbre rosa al superior, sobre el qual va emplaçar l'ou. Allò que diferencia aquesta proposta de Corberó en comparació de les altres columnes que ha situat a la ciutat, és que en aquest cas no va fer-hi incisions, sinó que respectà la nuesa del material. És interessant destacar la presència d'una placa situada davant la columna de Corberó, que, sense formar part de la peça de l'escultor, la complementa, ja que conté l'empremta de les mans de Serrat, conegut com El noi del Poble Sec."