TRESORS a BARCELONA: Font del Nen

Font del Niño

"L'alcalde de Sants, Josep Escuder, va encarregar a Agapit Vallmitjana una font amb la figura d'un infant per posar-la en la que aleshores era la plaça del mercat, i ara és la d'Osca. La font va ser inaugurada probablement durant els dies de la festa major, al mes d'agost, de 1880. El nom del "Niño" li va ser donat pels immigrants procedents d'altres indrets d'Espanya que van arribar a Sants a finals del segle XIX.

Quan el mercat va ser traslladat es va decidir posar-la a una altra plaça, la de Víctor Balaguer, on es trobava l'edifici de l'Ajuntament de Sants. Edifici, font i plaça van desaparèixer quan el 1969 el Primer Cinturó de Ronda, actual Ronda del Mig, va esventrar l'indret. La font va anar a parar provisionalment a un magatzem municipal, fins que el mateix districte de Sants la va reclamar per embellir els nous jardins de Can Mantega."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"L’escultura de marbre d’Agapit Vallmitjana representa un nen en contraposto que aguanta amb la seva ma esquerra la nansa del càntir que duu sobre el cap, mentre que amb la mà dreta es repenja sobre un altre càntir, tombat, d’on brolla aigua. La figura d’aquest infant és una reinterpretació de la iconografia de l’al·legoria d’un riu (un home madur normalment estirat que porta un gerro d’on surt aigua), a la que se li ha afegit la representació de com les dones transportaven aigua durant bona part del segle XIX, quan no hi havia aigua corrent a les cases.

La figura, tot i ser la d’un conjunt modest, mostra els gestos potents dels Vallmitjana; en aquest cas, el cànon amb el que està feta la figura (el cos només té l’alçada de tres caps) accentua la rotunditat de la figura. Tot i que té diferents fractures més o menys arreglades (ara mateix falta una nansa del gerro del cap), l’escultura sembla estar en bon estat.

Quatre elements sostenen aquesta figura de marbre: la bassa de la font, de planta rodona; un cos de planta quadrada amb els quatre brolladors (que surten de les boques de quatre rostres diferents; un cos de planta hexagonal amb espai per quatre plaques i un darrer cos, semblant a una columna toscana, amb quatre escuts: el de Sants, al front del nen; el de Barcelona, a la seva esquerra; el de Castella a l’esquena i el de Catalunya a la dreta.

Els brolladors originals han estat canviats per les aixetes estàndard de l’ajuntament. Segurament al canviar-los es va haver de repicar la pedra, desfigurant així els quatre rostres dels que queda poc més que els ulls, front i cabells; les cares han estat reconstruïdes de manera matussera –seria més digne deixar-les desfigurades que tal i com estan ara.

Comparant el conjunt actual amb les fotografies que han quedat del monument, sembla que aquesta peça s’ha muntat en un altre ordre: ara el rostre amb els cabells més llargs queda a l’esquena del nen, mentre que abans estava al seu costat esquerre. Aquest canvi no té cap importància pel conjunt, com que la placa de marbre estigui ara al front del nen, mentre que en una fotografia de mitjans del segle XX apareix en un costat. De fet, la placa té més interès com a runa “romàntica” que com a llegenda, ja que de la frase que hi havia amb prou feines s’hi pot endevinar una “S”, una “D” i una “J”. De fet, en una altra fotografia apareix el monument sense cap placa, de manera que sembla un miracle que aquell tros de marbre, il·legible i trencat, encara estigui allà.

El seu emplaçament actual desvirtua una mica l’efecte que deuria fer en una plaça de dimensions més reduïdes. Tanmateix és un monument que també ha perdut la seva funció, ja que el que era un equipament de primera necessitat (un dels pocs punts on abastar-se d’aigua potable) ara és un record del passat. Com a curiositat, cal remarcar que és un dels pocs monuments del barri que conserva l’escut del municipi de Sants quan era independent de Barcelona."