TRESORS a BARCELONA: Escultura el Ciclista

En memòria dels 75 anys de la Volta Ciclista de Catalunya

"Sants ha estat de sempre un barri molt unit al ciclisme. El 1911 el Club Deportivo de Sants va esperonar la creació de la Volta Ciclista a Catalunya, de la qual es va fer càrrec, a partir de la cinquena edició, el 1923, la Unió Esportiva Sants. Per recordar tot això va ser fet el monument El ciclista, de Jorge Castillo, que presideix una part de la plaça de Sants. La inauguració va tenir lloc el 10 de setembre de 1986, en presència de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall; del regidor del districte, Josep Espinàs, i del president de la Unió Esportiva de Sants, Josep Peiretó. L'alcalde va elogiar l'entitat tot dient: "Sovint al nostre país uns homes agafen la bandera de tots i prenen iniciatives que honoren tot un poble"."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Jorge Castillo (Pontevedra, 1933) ha estat al marge dels moviments i ha creat un univers plàstic com qui crea una pel·lícula en centenars i centenars de fotogrames. No hi ha termes fàcils per definir ni la màgia ni el caràcter de la seva obra plàstica.

La complexitat interna i el desenvolupament coherent la converteixen en una producció difícil de definir. El treball de Castillo s'ha desenvolupat no sols en la pintura, també en el gravat i en la il·lustració, en l'escultura pública i en la intimitat d'una producció de dibuixos excel·lents i abundants.

El 1986 l'escultor català Xavier Corberó proposa a les autoritats de Barcelona que incloguin una escultura monumental de Jorge Castillo en el projecte que la ciutat porta a terme en aquests moments. En aquest projecte, a més del mateix Corberó, participen els nord-americans Richard Serra, Bryant Hunt, Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg, Beverly Pepper i el basc Eduardo Chillida.

Per al projecte Castillo realitza aquell mateix any una gran escultura d'acer titulada El Ciclista, que més que dinamisme apareix com una naturalesa morta. Castillo fa del suport, una gran planxa amb talls, un enquadrament per als seus deliris, planta en el llenç d'acer o de formigó objectes d'un poemari de vers lliure, amb el ritme de color cadenciós d'un sentir fonamentalment malencòlic sobre la bicicleta i les seves parts.

L'obra de Castillo és una simbiosi entre realitat somiada i retrobament interior. El mateix artista escriu: "el meu primer acte, quan afronta el projecte de representar objectes animats component el que sol anomenar-se una 'naturalesa morta', és un acte que em situa com a espectador davant de la meva pròpia obra i que consisteix, amb totes les dificultats imaginables, a destruir en la meva memòria tot rastre del que ja sé o he sabut anteriorment respecte a les coses, aquelles presències inanimades que se'm presenten davant, ja sigui sobre la meva taula o dins de la meva imaginació".

El crític Daniel Giralt Miracle encertadament assenyala sobre aquest autor que "les classificacions convencionals no són vàlides per a Castillo. El seu territori és el dels poetes, el dels músics, el dels artistes que treballen els colors i les formes, més que les figures i les imatges. Castillo no mira, recorda; no descriu, explora; treballa amb elements de la memòria, amb fragments d'experiències visuals i sensibles que recrea una vegada i una altra en totes les seves pintures, amb l'objectiu de crear una sola obra".

El Ciclista és l'escenografia d'un regisseur, un introvertit director de fantasmes, una escenografia d'imatges interiors, que no crec s'hagin de llegir simbòlicament sinó que un s'hi ha d'entregar i deixar-s'hi portar. No hi ha al·legoria a través d'imatges d'objectes ni metàfora d'una altra realitat, ni cap símbol. L'objectualizació adquireix un poder més enllà de la seva pròpia referència, del seu propi contingut literal, per crear una atmosfera com les pel·lícules d'Antonioni.

Castillo ho fa amb un llenguatge que se sap virtuós, de serena satisfacció i de complaença, com qui domina la càmera i crea els plànols que desitja. Castillo ens crea formes com a larves, com a fragments, que després s'han de desenvolupar en la nostra mirada, en l'interior de l'espectador que les portarà amb ell, com es porten els malsons o els records.

L'escultura de Castillo ens ensenya que les endevinalles i els símbols no estan per ser solucionats sinó per fer-nos seguir pensant."