Font del Vell

 

Font del Xato

"Hi ha poques vides més atzaroses que la d'aquesta escultura que representa, en la figura d'un deu madur, un riu que rega els camps i dóna vida a les collites. Alguns creuen que l'autor de l'obra, Damià Campeny, es volia referir al Llobregat. L'estàtua va començar la seva singladura formant part d'un monument amb el qual el capità general Francisco Javier Castaños va voler embellir l'any 1816 el Pla de les Comèdies, actual Pla del Teatre, en una Rambla que s'havia anat empolainant des de l'enderroc de la segona muralla. L'arquitecte Pere Serra i Bosch va dissenyar una font rematada per una escultura que representava Minerva, obra de Salvador Gurri, que actualment es conserva en un magatzem municipal després d'haver passat una època a les portes del Zoo i una altra al Museu Marítim. La principal fornícula era guarnida amb l'escultura del deu madur que representava un riu, que va ser ben aviat coneguda com “el Vell”, fins que amb un cop de pedra li van trencar el nas i la van rebatejar popularment com “el Xato”. El 10 de gener de 1877 el monument va ser desmuntat i posteriorment trossejat per raons estètiques. “El Xato” va ser al parc de la Ciutadella durant una llarga temporada. Després de passar un temps en un magatzem, el dia 1 de febrer de 1975 l'estàtua va ser col·locada a la reformada plaça de Sants, en una inauguració que va presidir l'aleshores alcalde Enric Masó."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"El conjunt escultòric que compon aquesta font és una part de l'antiga Font del Vell, estructura piramidal aixecada entre el 1816 i el 1819 al Pla de les Comèdies que havia estat titllada per Carreras Candi d'antiestètica. L'autor de l'estructura fou l'arquitecte Pere Serra i Bosch i hi van col·laborar Salvador Gurri, Josep Ferrari, Celdoni Guixà i Damià Campeny. La font estava coronada per una al·legoria de la Barcelona industrial representada per una imatge de Minerva atribuïda a Salvador Gurri, autoria que va posar en dubte Carlos Cid, qui l'atribuí a Damià Campeny. El 1877 aquest conjunt va ser traslladat al Parc de la Ciutadella, on la figura masculina va perdre part del nas, de la qual cosa prové el sobrenom de Xato. Des de l'any 1975 es pot contemplar a la plaça de Sants.

L'escultura representa un home madur i barbat recolzat sobre una roca. Té el cap inclinat cap a l'esquerra i mira un gerro que sosté a la mà i del qual, suposadament, cau aigua. A la mà dreta, que és a sobre del genoll, hi té un corn de l'abundància. L'escultura, que al llarg dels anys ha estat anomenada Neptú i també Hèrcules, no porta cap dels seus atributs característics. Tot i axí, Carlos Cid i jo mateixa opinem que deu ser el riu Llobregat. Francesc Carreras Candi s'avança a aquesta opinió i escriu amb relació a aquest punt: "...una estatua de talla de 12 palmos catalanes sentada sobre peñascos que manifiesta un río del cual se sacan las aguas para todos los usos útiles de la Agricultura y el Comercio". En aquest sentit és important l'estada de Damià Campeny a Roma (1797-1816). Allí va freqüentar l'Acadèmia de Sant Lluc i els tallers del Museu Vaticà, on veuria, entre d'altres peces, l'escultura Al·legoria del Nil o la Font dels quatre rius de Bernini que hi ha a la plaça Navona. No deixa de ser curiós el fet que malgrat la seva inspiració clàssica, estilísticament és una peça amb clara influència barroca."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:Pedra

Més informació:Viquipèdia Déu Neptú

Neptú, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Damià Campeny i Estrany

Més informació:Viquipèdia Damià Campeny i Estrany

Retrat de Damià Campeny per Vicenç Rodés, font:Viquipèdia

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc