"El pintor Frederic Amat, fidel al seu neguit per dedicar-se a altres arts -és l'autor del curtmetratge Viatge a la lluna, sobre una idea de Federico García Lorca- va acceptar l'encàrrec de fer un gran mural per a la inauguració del nou Institut del Teatre, depenent de la Diputació de Barcelona, en el recinte de la Ciutat del Teatre. Es va inspirar veient un mercat durant un viatge a l'Índia. Va agafar 1.500 olles i les va manipular abans de coure-les al taller de la Fundació Llorens Artigas, i després va fer el muntatge del mural sobre la paret del darrere del Mercat de les Flors amb l'ajut de l'escultor Pere Casanovas. La inauguració va tenir lloc el mateix dia que ho feia l'Institut del Teatre, el 21 de novembre del 2001."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas
"Els ulls sobre la ciutat tenen en la modernitat una doble mirada: la que mira enfora i la que mira endins. Des de la primera, arquitectura i urbanisme construeixen el lloc on habita el públic. L'art, en canvi, celebra la festivitat i l'enigma, entremig del buit i la paraula.
En un racó de la ciutat, a la paret del darrere del Teatre Mercat de les Flors i just al davant de la paret de vidre de l'Institut del Teatre, hi trobem el Mural de les Olles de Frederic Amat. La paret és el mur o el llenç per a la il·lusió de les representacions plàstiques i, alhora, l'escenari per a les representacions dramàtiques. El públic, que era absent de l'espai teatral clàssic i que ha estat desterrat de les figuracions pictòriques de l'avantguarda, serà aquí el protagonista.
Una obra pictòricament abstracta i dramàticament èpica. Sense perspectiva, aixafada entre edificis, plana com la pintura mural romànica i com l'art de Miró i de Tàpies, i sense subjecte ni metàfora com la peça teatral El público de F. G. Lorca. Una multitud d'olles, agrupades en l'ordre caòtic de les relacions interhumanes, supuren del mur, com grumolls, textures i veus d'un espai que parla des de les màscares tragicòmiques. Mireu com cada olla té un rostre particular vivificat a través de l'expressió que l'artista li ha donat amb el seu diàleg, a ditades, cops de puny, mossegades. Així és la intersecció entre el teatre i l'art, entre el col·lectiu anònim i la individualitat singular, i entre la paraula i la taca.
Partint de la màxima que tot gest anònim és universal, Amat posa un objecte avui en desús, mancat de sentit, que és ple de significats sobre els costums i el sagrat. A la vegada, en l'època de la fabricació industrial en sèrie d'objectes i individus, reprèn les velles formes que foren enterrades en pro d'una arqueologia de l'ànima. Les dues portes -o díptic o paravent- són unes magnífiques escultures de fang fetes de ferro amb la força del foc, que donen pas de la formació al teatre. Encenent els forns de la memòria per tal de treure del buit les interjeccions del cant i el lament, l'art dóna la paraula al teatre."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Vicenç Altaio
Materials:Ceràmica
Autor
Escultor:Frederic Amat
Ceràmica:Joan Artigas
Més informació:Viquipèdia Joan Gardy Artigas
Més informació:Viquipèdia Frederic Amat i Noguera
Frederic Amat, font:gelonchviladegut.com
Veure més Art Públic Sants Montjuïc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada