dimecres, 23 de novembre del 2022

Font de Ceres

 

El Sortidor

"En una de les primeres descripcions del passeig de Gràcia, l'historiador Andreu Avel·lí Pi i Arimon el defineix com tancat a banda i banda per sortidors, en la part meridional per dos de petits i en la superior per una font "dedicada a la campiña." Es tractava de la Font de Ceres que, quan va ser posada a l'alçada del que avui és el carrer de Provença, el 28 de juny de 1830, potser sí que contemplava els camps de conreu d'una Gràcia encara majoritàriament rural. La font va ser un projecte de l'escultor Celdoni Guixà i era coneguda popularment com "el Sortidor" per l'aigua que brollava d'uns dofins situats al peu de la deessa protectora de l'agricultura. El 1870, sent Gràcia una vila independent cada vegada menys pagesa, el general Gaminde va voler situar en aquell indret els seus canons per dominar la revolta dels nois que no volien anar a quintes per fer de soldats obligaròriament, i va protestar per l'embalum de la font, que dificultava les operacions de bombardeig. En el mes de novembre de 1872 l'ajuntament en va aprovar el trasllat. El 14 de maig de 1874, un any i mig després, l'Ajuntament de Barcelona inaugurava la Font de Ceres a l'encara inacabada plaça Blasco de Garay, al Poble Sec, on també va ser coneguda com "el Sortidor." Van omplir-la amb aigua procedent de Dosrius i van proveir l'estany de dues aixetes per tal que els veïns poguessin omplir les galledes en un barri jove que no disposava de gaire aigua, com el seu nom indica. El mateix dia hi van ser inaugurades altres dues fonts públiques. Tot això va tenir lloc enmig d'una festa, al costat d'un envelat on va celebrar-se un ball i on també es van llençar coets.

La Font de Ceres quedava massa desproporcionada en una plaça de dimensions un xic escarransides. L'ajardinament de la muntanya de Montjuïc va influir en el nou trasllat de la font a una plaça gran que es construïa mirant al riu Llobregat, i el 1917 va tornar a canviar d'emplaçament. L'enyor que se sentí al Poble-sec va ser pregon, ja que el 1982 alguns veïns reivindicaven que se'ls tornés la font o que, almenys, es donés el nom de Sortidor a la plaça. Si bé no van aconseguir la primera petició, sí que van obtenir-ne la segona el juliol de 1992."

 

"La Font de Ceres era una de les tres fonts monumentals que ornaven el passeig de Gràcia al començament del segle XIX. Es trobava concretament a la cruïlla amb el carrer Provença, al passeig que fou escollit per les classes altes com a lloc de residència. Ha tingut una vida viatgera, ja que ha estat col·locada a la plaça Catalunya, després a la plaça Blasco de Garay, al Poble-sec, i finalment ha trobat estabilitat al Parc de Montjuïc, on té com a veí el Sant Jordi de Josep Llimona.

L'autor és l'escultor Celdoni Guixà. Es tracta d'un monòlit coronat per una cloïssa sobre la qual hi ha la figura de la deessa. Als peus, rodejant la columna, hi ha quatre dofins.

Al segle XIX es freqüent la instal·lació de fonts monumentals dedicades a divinitats romanes, en especial d'Hèrcules, com a representació de la fundació de Barcelona, i de Neptú, per simbolitzar l'activitat productiva de la ciutat. Altres fonts estan dedicades a Diana i la que ara ens ocupa a Ceres, protectora de la vegetació, dels cereals i dels treballs agrícoles. La deessa Ceres simbolitza també el pas d'allò salvatge a la civilització, de la naturalesa a la cultura, fet que explica la seva existència, si tenim en compte l'any de la realització de la font. Un altre element simbòlic és el dofí, símbol de la saviesa i de la regeneració."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:Pedra sobre font de pedra de Montjuïc





Més informació:Viquipèdia Deessa Ceres
Deessa Ceres - Museu d'art romà a Mérida, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Font de Ceres

Font de Ceres, font:Viquipèdia
 

Més informació:Viquipèdia Mirador del Llobregat

 

Autor

Escultor:Celdoni Guixà

Més informació:Viquipèdia Celdoni Guixà i Alsina

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada