TRESORS a BARCELONA: Escultura Sant Jordi

dijous, 24 de novembre del 2022

Escultura Sant Jordi

Sant Jordi nu o Sant Jordi triomfant

"Un dels monuments més coneguts de Montjuïc és el sant Jordi despullat muntat a cavall, una manifestació heterodoxa de sant Jordi. El malaurat Ernest Lluch, que sabia gairebé de tot, afirmava que el model per fer l'escultura del sant havia estat el metge Francesc Duran Reynals, amic personal de Llimona. El monument, situat en el mirador del Llobregat, abans conegut com a plaça del Polvorí, va ser inaugurat el 30 de desembre de 1924, davant de la veterana Font de Ceres."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"La interpretació de la figura de Sant Jordi com a patró de Catalunya aconseguí una gran diversitat de solucions per part dels artistes a mesura que es consolidava la consciència que el nom de Catalunya corresponia al d'una entitat col·lectiva que tenia una personalitat política perfectament diferenciada dins el conjunt dels pobles d'Europa.

D'aquesta diversitat d'interpretacions n'eren exemple, durant el primer quart del segle XX, les que anaven a càrrec de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch que, a edificis seus com la casa Amatller o la casa Terrades, el mostra guerrer i combatiu, a diferència de les que creà l'escultor Josep Llimona (1864-1934), en les quals l'heroi està més serè i reposat, després d'haver aconseguit la victòria sobre el monstre. Aquesta sèrie està iniciada, el 1916, per l'estàtua que el representa dret (Ajuntament de Barcelona); i continua amb la que l'heroi, a cavall, obre els braços. Aquesta idea no passà de l'etapa del guix preparatori i queda molt modificada en una versió definitiva, en bronze, de l'any 1924, que es pot admirar al parc de Montjuïc, en un espai que permet una excel·lent panoràmica del pla del Llobregat. El 1928 encara en féu una altra versió, dempeus, per a un panteó al cementiri barceloní del sud-oest.

En qualsevol d'aquestes versions podríem subratllar alguns detalls que afegeixen aspectes a la iconografia habitual d'aquest sant, però aquests elements diferencials s'accentuen al monument que s'alça a Montjuïc, que és clarament original, des del basament fins al cavall o el cavaller. El basament és de pedra, prismàtic, d'aparença monolítica i d'una alçada inhabitual, i el cavall, d'actitud reposada, té l'aspecte de ser un animal acostumat als treballs del camp, mentre que el seu genet no té cap aparença pròpia d'un cavaller, perquè cavalca nu, sense sella ni estreps, ni amb el guarniments que corresponen. I el seu gest tampoc és habitual, perquè inclina el tors per observar l'hipotètic drac que ha combatut. No hi ha cap indici d'aquesta incidència, que hem de suposar que l'espectador ja coneix, de manera que el contingut narratiu queda en segon terme davant dels valors estètics que hi estan acumulats."