TRESORS a BARCELONA: Escultures al Pavelló de la Ciutat de Barcelona

"El Pavelló de la Ciutat de Barcelona per a l‘Exposició Internacional de 1929 va ser projectat per l’arquitecte municipal Josep Goday. Es va inaugurar, com totes les instal·lacions de l’Exposició, el 19 de maig de 1929, en presència d’Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera.

Les escultures que decoren la façana són obra d’Eusebi Arnau, ajudat per Frederic Marès. El Pavelló de la Ciutat de Barcelona i el Pavelló d’Alemanya, de Mies van der Rohe, tancaven la plaça en el centre de la qual hi ha la Font Màgica de Carles Buigas. Però el pavelló alemany va ser enderrocat un cop acabada l’Exposició, com la major part dels que representaven països. En lloc seu s’hi va construir anys més tard el pavelló de l’Institut Nacional d’Indústria (INI) a la Fira de Mostres, una interessant mostra d’arquitectura del formigó, material amb el que estava fet enterament. Va ser inaugurat a la Fira de l’any 1973 i es va mantenir obert de manera permanent amb exposicions de la indústria espanyola, fins al seu enderrocament el 1983 per a deixar pas a la reconstrucció del pavelló alemany en el lloc més aproximat possible al seu emplaçament original. Aquesta reconstrucció, promoguda per Oriol Bohigas, es va inaugurar el 1986.

El Pavelló de la Ciutat de Barcelona, a l’altre extrem de la plaça, es va conservar i va servir com a seu de la direcció provincial de trànsit fins al 1976, en que va quedar desocupat. Actualment es troba amagat darrera d’un horrorós hangar metàl·lic que serveix per a fires i que en tapa completament la façana. És impossible fotografiar-lo des de davant. Només pot fer-se des d’un costat.

Per aquesta façana, Josep Goday va encarregar a Eusebi Arnau diverses escultures, que ell, que ja era molt gran (va morir quatre anys més tard) va realitzar amb l’ajuda del jove Frederic Marès. La idea que hi ha al darrera de les al·legories triades és molt interessant: a la planta baixa, àngels guardians, al primer pis, referències històriques, i al terrat, el corn de l’abundància. Tot plegat configura una imatge de Barcelona plena de ressonàncies.

Vist en detall, a la planta baixa, sobre quatre columnes repartides dos a cada costat de la porta hi ha els guardians de l’edifici, i se suposa que de la ciutat. A les més pròximes a la porta hi ha, a l’esquerra, l’arcàngel sant Gabriel, representat amb el bàcul o bastó de missatger característic de la iconografia, i a la dreta l’arcàngel sant Miquel matant el drac. A les més allunyades de la porta, als extrems de la façana hi ha, a cadascuna, un guardià amb llança, també alat, però amb les ales plegades, a diferència de Gabriel i Miquel que les porten esteses.

Al primer pis, a cada costat dels tres arcs que són l’obertura del porxo, hi ha, a l’esquerra, Jaume I i a la dreta Fiveller, seguint la mateixa idea de la façana de l’Ajuntament. Sobre cadascun d’ells, una caravel·la, símbol del domini català del Mediterrani a l’edat mitjana. Als carcanyols dels arcs del primer pis hi ha medallons de personatges històrics, ara inidentificables.

Dalt de la balustrada del terrat, que ocupa només l’espai dels arcs que hi ha al pis de sota, hi ha unes donzelles amb el corn de l’abundància. Finalment, sobre la porta d’entrada, un gran escut de Barcelona, flanquejat per dos lleons."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Es diu que l’Ajuntament de Barcelona encapçalat pel segon baró de Viver, Darius Romeu i Freixa, en plena dictadura de Primo de Rivera, es va adonar que en tot el projecte de l’Exposició Internacional de 1929 s’havien oblidat de projectar un pavelló dedicat a la ciutat de Barcelona. L’encàrrec es va fer a l’arquitecte municipal Josep Goday i Casals, aleshores menystingut a l’Ajuntament per la seva activa i profunda participació en la construcció dels grups escolars dels ajuntaments anteriors. És una edifici projectat en una setmana, a corre-cuita, construït pels contractistes Pujades i Llobet entre febrer i març de 1929.

Amb una planta rectangular de gairebé 2.200 metres quadrats, el pavelló de Barcelona, actualment una de les seus de la Guàrdia Urbana, situada al costat esquerre de la font lluminosa de Carles Buigas, la façana actualment està tapada per una mena de garatge o hangar monumental de la Fira de Barcelona de volta basada en l’arc catenari, metàl·lic, que impossibilita la visió clara de la façana del pavelló de la ciutat que respon a una simetria precisa, plana, que té un cos central i dos cossos laterals idèntics, sempre en el mateix pla de façana. És un edifici de planta baixa i dos pisos. La part inferior, la planta baixa, sigui per la façana posterior (carrer de la Guàrdia Urbana), sigui la que donava al certamen de 1929, és de pedra de Montjuïc, de la mateixa muntanya on està situat. La resta de l’edifici és d’obra vista de maó massís disposat en aparell diatònic. L’edifici es remata per una contundent cornisa continua de terracota dentellada i decorada per fulles d’acant que en la part que sobreïx els cossos laterals de l’edifici agafa un sortint cassetonat també de terra cuita. Corona l’edifici una barana que es converteix en una balustrada en el cos central de la façana on dues escultures, a banda i banda de la balustrada, en pedra clara, representen una dona nua de cintura cap amunt que agafa un corn de l’abundància i un gotim de raïm; al costat un llebrer juga saltant amb el personatge; ambdues tenen un floró a l’alçada dels peus.

En general, l’edifici pren un evident aire italianitzant.

A la façana principal, el cos central d’entrada està constituït per una portalada d’accés a l’edifici amb un entaulament on, amb lletra romana, es pot llegir CIUDAD DE BARCELONA, inscrit a l’entaulament: un escut en bronze de la ciutat Comtal sostingut per dos lleons i reposat damunt d’una garba de blat i d’un ceps de raïm. Aquest escut fou dissenyat i executat per l’escultor Pere Jou (1891-1964) amb una heràldica actualment poc precisa. A banda i banda de la portalada, dues finestres rectangulars.

Un finestral de tres obertures en arc de mig punt, a manera de galeria o de llotja, ocupa la part de les plantes superior, de pedra de Montjuïc, acullen uns finestrals de grans dimensions. A banda i banda de la llotja i damunt de l’ampit, una fornícula en pedra on s’encabeix unes estàtues de bronze, a l’esquerra la d’un guerrer medieval obra de l’escultor Frederic Marès amb espasa i escut i unes petites branques de llorer a la mà, aquest personatge medieval mostra un posat hieràtic, vigilant.

Al costat dret de la llotja una altra fornícula rep un bronze també de Frederic Marès que representa un ancià amb barba, revestit a la romana, que sosté un pergamí enrotllat a la seva mà dreta.

Damunt de cada fornícula, una caravel·la amb les veles, amb una creu de Malta, inflades pel vent. Una en rumb cap a babord i l’altra en direcció contrària. Aquesta mena de relleus en bronze, un punt art-déco, són obra de l’escultor Pere Jou.

Al pla de façana, en els espais entre els tres arcs de punt de la llotja, hom pot veure dos medallons en relleu, de pedra, encerclats per una sanefa circular, en el de la dreta hom pot veure inscrit en un triangle de Releaux un cap de perfil d’un home que mira cap a l’esquerra, és un home jove, tocat per un barret que sembla tard medieval. Igualment en el medalló de l’esquerra el personatge mira cap a la dreta, és un personatge de perfil d’edat provecta, barbut. Potser són les imatges a les que es refereix David Jou en parlar de l’obra del seu pare citant unes imatges de sant Sever i sant Oleguer que va esculpir per al Pavelló de la Ciutat de Barcelona.

Els dos cossos laterals de l’edifici tenen la mateixa disposició: una arcuació cega de sis arcs de totxo. Inscrits, unes finestres rectangulars i uns medallons, també cecs, a l’arc. La decoració de l’arc i de tota l’arcuació és en base a l’aparell de sardinell. La part superior de cada cos un seguit de sis finestres rectangulars unides per l’ampit, damunt d’elles un joc de rectangles decoratius en obra vista que ajuden a ritmar l’edifici. A banda i banda de cada arcuació una columna adossada fins al naixement de l’arc de totxo on damunt un capitell molt discret es col·loquen unes escultures de bronze que d’esquerra a dreta són:

Un guerrer medieval amb una llança a la mà dreta, escut i espasa, i abillat com un soldat medieval amb capa; l’aspecte del personatge és la d’un jove.

La següent escultura és la d’un personatge alat i nimbat, amb aspecte juvenil, vestit amb roba caiguda, potser romana, amb una gaiata a la seva mà dreta i un pergamí rutllat a l’esquerra. L’escultura va signada, a la base, per Eusebi Arnau.

Després de la porta d’accés a l’edifici trobem una tercera escultura sobre una columna adossada, també és un personatge jove bellíssim alat i nimbat, en aquesta ocasió porta una espasa a la seva mà dreta i sosté un escut amb una creu amb l’altra. Darrera dels peus sobresurt el cap un drac; és un sant Jordi també signat per Eusebi Arnau, un dels poquíssims artistes que haurien treballat en ambdós exposicions internacionals (la de 1888 i la de 1929).

La darrera escultura és la d’un altre guerrer medieval amb una llança a la mà dreta i un escut a l’esquerra; l’espasa penja del cinyell.

La façana posterior de l’edifici segueix el mateix ritme que l’anterior només que no hi ha escultura i la part central podem trobar-hi un ressalt vuitavat que el centralitza. No hi ha cap rastre de decoració escultòrica potser els jocs amb l’obra vista i la cornisa amb la mateixa configuració que en la façana principal."