TRESORS a BARCELONA: Escultura Sant Joan Baptista

dilluns, 7 de març del 2022

Escultura Sant Joan Baptista

"El costum de posar imatges religioses en cantonades o fornícules va estendre's pels barris vells de Barcelona. El gremi d'assaonadors, que agrupava tots els qui treballaven en aquest ofici, va triar la figura del seu patró, sant Joan Baptista, i la va posar a la cantonada que fa la placeta de Marcús amb el carrer que du el nom dels qui practicaven aquest ofici, un dia de l'any 1628. Sota la imatge es pot llegir la recomanació de pregar un parenostre i un avemaria per guanyar 40 dies de perdó en un temps en què es creia en les indulgències. La imatge va patir la ira dels revoltats, el juliol de 1936, i fou destruïda. El 1958 Josep Miret va esculpir-ne una de nova."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"A la cantonada entre el carrer Assaonadors i la placeta d’en Marcús (on s’acaba el carrer Montcada) trobem una capelleta amb la imatge en pedra de sant Joan Baptista. A sota, un parell d’àngels vestits amb túniques sostenen un escut, dins del qual trobem l’anyell i l’estendard, heràldica de la confraria dels assaonadors (els qui adoben i acaben les pells i els cuirs). També trobem una inscripció que evoca l’obtenció d’indulgències: DIENT V(n) PATER NOSTER I VNA AVE MARIA / GVANIAN 40 DIES DE P(er)DO. En resum, la confraria d’assaonadors va dedicar una capelleta al seu patró, sant Joan Baptista, i la va aixecar a l’inici del carrer que porta el nom dels qui practicaven aquest ofici.

L’obra fou encomanada el 1628 a un escultor desconegut, del qual encara podem observar el seu treball en els àngels que sostenen la part inferior, una obra bastant mediocre del segon Renaixement català. La imatge de sant Joan Baptista fou destruïda el juliol del 1936, a l’inici de la Guerra Civil. El 1958 l’escultor Josep Miret i Llopart en va fer una rèplica. El sant apareix sobre una peanya (amb la inscripció 19 A. D. 58) com l’eremita que era: amb barba, cabells llargs, descalç i vestint una pell de camell amb mantell a sobre. A la mà esquerra té les Sagrades Escriptures, ja que se’l considera un profeta, i l’anyell místic; a la dreta sosté un estendard. L’anyell i l’estendard, també presents a l’escut de la confraria, són símbols cristians amb els quals es representa tradicionalment Crist, i identifiquen el portador com a sant Joan Baptista."