"L'entusiasme pel Palau de la Música que aixecava l'Orfeó Català va esperonar col·laboracions destacades com la de Joaquim d'Amat i de Càrcer, marquès de Castellbell, que va decidir sufragar el grup escultòric que representa la cançó popular a la cantonada entre el carrer de Sant Pere més alt i el d'Amadeu Vives. Va costar 11.000 pessetes, 5.000 de les quals van ser per a l'autor de l'obra, l'olotí Miquel Blay, i 6.000 per a l'empresa Bechini, que va posar el marbre i la mà d'obra per dur a terme el projecte del primer. La cançó popular va quedar enllestida el març de 1909, però no va ser instal·lada al seu lloc fins al 8 de setembre d'aquell any. A sota de l'escultura, una inscripció recorda la generositat del marquès."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"En aquest espectacular alt relleu es fa evident la col·laboració i el compromís que es va establir entre dos artistes: l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i l'escultor Miquel Blay i Fàbrega.
Des d'un punt de vista tècnic o funcional advertim en el relleu un curiós emplaçament segons la disposició del mateix arquitecte. Es troba integrat a la columna de l'angle de l'edifici i la part baixa de l'obra forma part de la balconada que envolta el Palau. D'aquesta manera, l'obra de Blay marca el punt d'interès precisament en aquest angle i ajuda a aconseguir l'efecte de façana contínua que buscava Domènech i Montaner per donar més grandiositat al Palau de la Música.
Pel que fa a la composició i significació de l'obra de Blay, que en part també venien determinades en el mateix encàrrec, començant per l'angle de la barana, hi veiem una noia de cabells llargs amb un vel que li cobreix el cos, que és la representació de La cançó com a idea genèrica. Darrere la noia hi ha diversos grups de personatges que integren el poble català. A la dreta hi veiem un grup de pagesos i, darrere seu, uns pescadors. Precisament és el contacte que estableix el pagès pel fet d'agafar el braç de la noia el que introdueix el concepte de popular a l'al·legoria anterior. Els pescadors i mariners seran els encarregats de transportar arreu del món les velles cançons populars. A la banda esquerra de la noia es representen dames i joves de la societat catalana i un grup d'una mare i un fill, al·legoria de la coneguda cançó El noi de la mare. Per sobre de tot el conjunt, com a protector i patró, s'alça el cavaller sant Jordi, símbol del llegat espiritual del poble. Enric Jardí esmenta aquesta peça com l'obra senyera de Miquel Blay i exemple cabdal del modernisme català. Com a trets escultòrics modernistes destacarem el perfil esfumat del modelatge, la utilització simbòlica de la figura femenina, la presència de corbes geodinàmiques i la inclusió de motius naturalistes."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Pilar Ferrés
Materials:Pedra
Autor
Escultor:Miquel Blay
Més informació:Viquipèdia Miquel Blay i Fàbrega
Miquel Blay i Fàbrega, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Ciutat Vella Est
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada