TRESORS a BARCELONA: Deuce Coop Compartiment igualat

dilluns, 21 de març del 2022

Deuce Coop Compartiment igualat

"James Turrell, artista que treballa l'escultura lumínica, va visitar diversos indrets de Barcelona abans de decidir-se pel que quedava del convent gòtic de sant Agustí, aleshores poc més que un edifici mig enrunat, després que perdés l'ús militar que havia tingut durant anys. Dues portes i els passadissos que segueixen dins el convent, il·luminats amb neons, van ser l'aportació del californià James Turrell a les "Configuracions urbanes". El 1994 va haver de ser desmuntada per les obres de reforma a l'edifici que anava a transformar-se en centre cívic. Michael Bond, assistent de l'artista, va restaurar l'obra de Turrell el 1998 i les portes il·luminades van passar a ser tres."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Aconseguir que l'obra d'art sigui una constatació d'ella mateixa, una tautologia pura, ha estat una de les ambicions més radicals i esforçades de la segona meitat del segle en l'art contemporani. Aquesta aproximació va trobar el seu ferment més adequat en la idiosincràsia empirista nord-americana, tot i que es va diferenciar netament segons es tractava de creadors que procedien de la Costa Est o de la Costa del Pacífic. En el primer cas, l'enfocament es va centrar en l'inevitable contingut conceptual de tota percepció, demostrant, d'aquesta manera, una clara influència europea. A la Costa Oest, en canvi, la qüestió rellevant no fou destil·lar el que és purament plàstic del procés perceptiu, sinó concentrar-se en la percepció mateixa, i James Turrell n'és un dels exponents més clars.

Turrell entén l'art com a coneixement i experiència i, així doncs, afectat per la fenomenologia psicològica, per bé que en la mesura del possible separat d'intel·lectualitzacions innecessàries. Complexes tecnològicament, però senzilles en la seva factura, les obres de Turrell es configuren a base de projeccions lumíniques difoses, o d'una elevada resolució, les quals accentuen, alteren o subdivideixen espais interiors, o també mitjançant absorcions arquitectòniques de llum exterior. En tots dos casos, es vitalitza la immaterialitat dels corpuscles lumínics, i el buit es transforma en atribut, fent tota objectualitat inconvenient. A l'Antiga Caserna de Sant Agustí, Turrell subratlla una acurada distribució de llum cromàtica, el trajecte en forma de "T" que condueix al claustre ocult del convent. El seu "passadís perceptiu" afegeix una inesperada dimensió artística a l'extraordinari recorregut conformat per la història."