TRESORS a BARCELONA: Escultura Mare de Déu dels Àngels

dilluns, 7 de març del 2022

Escultura Mare de Déu dels Àngels

"Les cases dels gremis solien tenir una imatge sota l'advocació de la qual els seus socis es consideraven protegits. Aquesta mare de déu era la que tenia cura dels teixidors de vels de seda i, per tant, en va ser posada una imatge, obra de Joan Enrich, a la cantonada de la Casa dels Velers, construïda per Joan Garrido el 1763. La casa va ser salvada en obrir-se la Via Laietana i fou considerada monument el 1919. Ha estat restaurada diverses vegades, la darrera l'any 2002."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"A la cantonada entre la Via Laietana i el carrer de Sant Pere més Alt, a pocs metres del Palau de la Música, trobem la casa de l'antiga confraria dels velers. Els velers, coneguts també com a teixidors de vels o de teles fines de seda, es constituïren en confraria cap al segle XVI i mentre no tingueren una casa pròpia es reuniren en una sala del convent de Santa Caterina. L'edifici té una estructura de gran sobrietat, que es trenca amb els esgrafiats que decoren la façana, amb les motllures dels balcons, o amb la fornícula del xamfrà amb la figura de la Mare de Déu dels Àngels (patrona de la confraria). El culte vers aquesta advocació és originari de l'ermita de Pujals (Girona), en la qual hi havia una pintura portada de Jerusalem que era coneguda com el "sant Drap". Potser l'inici del patronatge de la confraria cal buscar-lo en la relació entre els teixidors de vels i el "sant Drap". Des del 1834, la casa és seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda, ja que la confraria es dissolgué el 1813. L'edifici fou declarat monument històric el 1919.

L'obra escultòrica de la capelleta representa la Mare de Déu dels Àngels, amb la mà al cor, que apareix sobre una cort d'àngels (ja siguin de figura sencera o caps alats), amb la vestidura voleiant i coronada per una diadema metàl·lica d'estrelles. És una peça que segueix la tendència barroca, des de les línies arquitectòniques deformades de la fornícula fins a l'expressivitat de la pròpia imatge; tot sembla mogut pel fervor religiós de l'època. Es tracta d'una de les primeres obres, cap al 1763, de l'escultor barceloní Joan Enrich (1743-1795). És un barroc madur, sorgit de la formació a les acadèmies, que no té cap preocupació pels nous corrents classicistes i que, fins i tot, el mateix escultor assajarà després de la seva estada a Roma (1774-1776)."