TRESORS a BARCELONA: Llegenda El Salt de la Reina Mora

La reina Mora amb el seu cavall, font:elretohistorico.com

Explica la llegenda que un rei moro s'havia fet fort a l'inexpugnable castell de Siurana i no parava de fer guerra contra els cristians, que ja eren amos de tota la rodalia. La seva muller, anomenada Abdel Assia, era d'una bellesa sense parió, ornada amb totes les gràcies i tots els encants. En certa ocasió en què les forces mores estaven lluitant amb les del cristià Amat de Claramunt, senyor de Tarragona, la reina mora, que estava seguríssima que el seu castell era inexpugnable, donava un esplèndid banquet als seus cortesans i gent notable. La lluita era tan propera al castell, que des de la taula se sentia perfectament la fressa. En començar a trincar, una fletxa cristiana va caure enmig de la taula i produí un pànic terrible, puix que es van adonar que els cristians havien pres el castell. Tots van prendre les armes, però ja era tard car els cristians ja eren al pati.

La reina fou prou llesta per a muntar al seu cavall. Enmig de la confusió va escapar-se i es dirigí cap a la timba, seguida dels soldats cristians, els quals, en veure que la reina els fugia, corregueren per prendre-la. La reina, veient-se perduda i que anava a caure presonera, encarà el cavall devers l'abisme i es llançà daltabaix. Fou tal l'embranzida presa per la bèstia en escometre l'abisme, que deixà marcada a la roca viva de la vora la seva potada, que encara avui la gent del país ensenya.

Salt de la Reina Mora, font:cosetano.blogspot.com

Petjades Salt de la Reina, font:francescroma.net

Font de la informació:Les Cent millors Llegendes populars de Joan Amades

Aquesta llegenda compta altra versió per la qual la filla de el valí havia jurat que no veuria el triomf cristians.

Es creu que ningú podria haver assaltat la fortalesa de no haver estat per l'ajuda d'un servent jueu. Aquell cansat del seu estil de vida va decidir lliurar les claus de la ciutat a les tropes enemigues.

Historia

Els musulmans van penetrar a la península Ibèrica l'any 711. En 714 ja estaven instal·lats en el que actualment és Catalunya, seguint les antigues vies romanes com a itinerari de conquesta. L'ocupació efectiva del territori es va realitzar de forma progressiva, ja que és possible que la primera població musulmana fos nòmada, i no s'assentés definitivament fins a mitjan segle IX. El territori de Siurana no va començar a tenir importància fins al segle XI, quan es va convertir en una defensa de primera línia de l'Islam, principalment a partir de mitjans de segle, a causa dels primers intents de el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I , d'ocupar la ciutat de Tarragona. Això va provocar la retirada dels musulmans cap a fortificacions més segures a les muntanyes, retirada definitiva que no va tenir lloc fins que el comte Ramon Berenguer II va fer un primer intent seriós de restaurar la seu de Tarragona, a finals de segle XI. La situació estratègica de Siurana era molt important des del punt de vista militar, i va retardar durant molt de temps l'avanç cristià.

Les muntanyes de Prades i bona part de l'Priorat conformaven una marca fronterera organitzada entorn de l'castell de Siurana. En aquesta època, a cada castell li corresponia un vast territori amb el mateix nom que el de l'castell i que gairebé sempre es tractava d'un topònim pre-musulmà (en el cas de Ciurana, de el llatí Severiana, va passar a Xibrana -àrab- i finalment, a Siurana). Segons un document de 1154, els musulmans de Siurana van afirmar als cristians conqueridors que havien estat ocupant aquest enclavament per espai de 284 anys. Si aquesta notícia fos certa, la Siurana sarraïna es va formar l'any 869, data hipotètica però probable.

Representació del castell de Siurana al segle XI, font:Wikipedia

El 17 de febrer de 1146 Berenguer Arnau va rebre el castell i la vila de Siurana. Aquesta donació permet suposar un primer intent de conquesta de les muntanyes, que segurament va fracassar, si és que es va arribar a intentar. Siurana de Tarragona se situava en un lloc pràcticament inexpugnable en aquella època, i probablement el comte va preferir conquerir llocs amb més importància política i econòmica. Tarragona va ser conquerida en 1118, però fins 1146 no es dóna un veritable procés d'ocupació del territori. Tortosa, per la seva banda, va ser conquistada en 1148, i Lleida en 1149. En 1151 els cristians havien envoltat tot el valiat de Siurana, i la població reclosa i envoltada pels quatre costats. La seva caiguda era només qüestió de temps.

L'ocupació dels territoris de Siurana va començar l'any 1153 i el setge va ser dirigit per Beltrán de Castellet. La data exacta de la conquesta de el castell no és segura: alguns la fixen el 29 d'abril, dia en què el Comte de Barcelona atorga una carta de població a Bertran de Castellet; altres la situen el 23 de novembre de el mateix any; i altres el 12 de juliol de 1154. En qualsevol cas, és segur que al mes de setembre de 1154 Siurana ja portava un temps en mans de Bertran.

El caràcter gairebé èpic de la conquesta de l'últim reducte musulmà va donar lloc a llegendes com la de la Reina Mora.

Font de la informació:wikipedia.org Siurana

La Llegenda a Siurana

Siurana te visites teatralitzades on es permetrà viure de primera mà el seu món llegendari. Des de la famosa llegenda de la Reina Mora, fins a altres històries, rondalles i historietes més desconegudes. Captius, traïdors, trobadors, donzelles, sants i reis seran els protagonistes de la visita, tot en un entorn privilegiat.