"Tots els catàlegs i publicacions donen com autor de
les escultures de la façana del Cinema Coliseum a Pere Ricart, sense que
a ningú sembli sorprendre que enlloc hi hagi constància d’un escultor
amb aquest nom ni que no es conegui cap altra obra del pretès autor d’un
conjunt tan monumental. En realitat, al darrera d’aquestes nou peces
escultòriques i els ornaments que les complementen hi ha una història,
no del tot coneguda, que incideix en el vellíssim problema del paper que
juguen en l’autoria d’una obra els molers, els picapedrers i els
escultors.
Pere Ricart i Marès va ser un comerciant de marbres
que tenia el taller quasi al davant de la fàbrica Elizalde, al passeig
de Sant Joan 138, en la zona sobre l’avinguda Diagonal on actualment hi
ha els jardinets centrals. Viatjava sovint a Itàlia, on adquiria el
marbre a les pedreres romanes i se’l feia transportar a Barcelona, on el
manipulava per adaptar-lo a les necessitats dels clients. Era una
persona molt coneguda en el món artístic del primer terç de segle i fins
donava conferències a estudiants d’escultura sobre les formes
d’extracció i els permetia visites col·lectives al seu taller. Ell va
ser l’industrial que va proporcionar tot el marbre emprat en la
construcció del Cinema Coliseum, tant el de paviments i recobriments
interiors com el de les impressionants vuit columnes del porxo
d’entrada. Però no era, òbviament, un escultor en el sentit artístic.
Ricart, a més, treballava només amb marbre, no amb
pedra, que és el material de que són fetes les escultures de la façana
del Coliseum. L’industrial que va aportar al Coliseum els treballs en
pedra va ser Torra Pasani. Tant el seu nom com el de Ricart apareixen en
diverses relacions d’empreses que participaven en la construcció d’un
edifici important quan aquest era acabat, el primer com a marbrista, i
el segon com a picapedrer. Es troben en els anuncis del Coliseum i
també, per exemple, en el del Círcol Eqüestre al passeig de Gràcia,
inaugurat el 1926.
Una crònica evocadora que va publicar La Vanguardia
el 6 de juliol de 1975 esmenta com a decoradors del Coliseum a
“Fernández Casals, Gonzalo Batlle y Torra-Pasani; éste último cinceló la
piedra de cantera de las esculturas y relieves”.
És clar doncs que les escultures de la façana del
Coliseum van ser executades per anònims picapedrers del taller Torra
Pasani, artesans, per cert que devien treballar en condicions força
dures perquè es troben a la premsa de l’època algunes notícies
d’accidents laborals que l’afecten i fins una demanda laboral.
Resta encara en el misteri qui és l’autor dels models
o esbossos que van fer servir els picapedrers per transportar a les
peces definitives els punts d’escultura. Enlloc s’esmenta, en el moment
de la inauguració, el nom de cap escultor català conegut. Sembla doncs
el més probable que es partís de models portats de fora, potser a escala
reduïda, o còpies en guix, de peces clàssiques o contemporànies. Si hi
hagués hagut un autor que ho hagués fet expressament, d’alguna manera
s’hauria fet constar, i les informacions de l’època no n’esmenten mai
cap.
Per l’aparença, semblen figures copiades de bibelots
de ceràmica o porcellana, potser portats d’un dels seus viatges a Itàlia
pel marbrista Pere Ricart, o trets de qui sap d’on pel mateix Torra
Pasani, per un dels altres decoradors que van intervenir en la
construcció del Coliseum o per l’arquitecte de l’edifici, Francesc de
Paula Nebot. Una última possibilitat, força improbable, és que ho fes un
escultor d’aquí que preferís conservar l’anonimat per no haver quedat
prou satisfet de la feina feta pel picapedrer. Caldrà esperar que algun
dia aparegui nova documentació o algun testimoni que permeti aclarir-ho.
Quatre muses
Les escultures de la façana del Coliseum són
representacions força heterodoxes de les muses vinculades al món del
teatre. No han estat representades soles, com és habitual, sinó en
parella, i algun dels típics elements iconogràfics que les caracteritzen
han estat variats. Així, el punyal de Melpòmene, vinculada a la
tragèdia, ha estat substituït per un vas que se suposa ple de metzina;
la màscara de Talia, vinculada a la comèdia, la porta aquí el noi que
l’acompanya i més que portar-la, se la treu; Terpsícore, vinculada a la
dansa, apareix ballant, com és lògic, però sense la lira habitual, que
sí porta en canvi Euterpe, vinculada a la música i el cant, en lloc de
la flauta doble amb que normalment se la representa. Podria dir-se que
més que representar les quatre muses del teatre, l’autor va buscar unes
al·legories vagament inspirades en elles.
Aquestes quatre parelles són en el balcó del primer pis i flanquejant-les hi ha dos angelets abraçats a unes grans màscares.
Més difícils d’interpretar són els dos conjunts
escultòrics que hi ha dintre uns templets, en els extrems del segon pis,
i un tercer que és a dalt de tot de la cúpula, sense cap protecció i
per tant en força mal estat. En cadascun hi ha tres figures que
segurament volen representar escenes de la mitologia vinculades amb les
muses o escenes de peces històriques teatrals.
|
font:art públic bcn.es
|
|
font:art públic bcn.es
|
A la base de la cúpula hi ha tres medallons iguals, amb el rostre d’una noia.
|
font:art públic bcn.es
|
El Coliseum va ser construït com a cinema que a la
vegada havia de servir també com a teatre. El promotor fou el director
de la revista Mundo cinematográfico, qui es va associar el 1919
amb Victoriano Saludes i amb el Marquès de l’Argentera per constituir
una societat anomenada Metropolitan S.A. amb l’objectiu de dotar
Barcelona d’allò que no tenia: un cinema sumptuós. I s’ho van prendre
tan seriosament que el resultat va ser el Coliseum, obra de l’arquitecte
Francesc de Paula Nebot, inaugurat el 10 d’octubre del 1923. La
construcció va despertar una gran expectació a la ciutat. Per a
l’excavació del solar es va fer servir la primera màquina de vapor
utilitzada a Espanya amb aquesta finalitat. L’edifici es recolza en una
gran estructura de ferro que li atorga una solidesa demostrada quan el
mes de març de 1938 un bombardeig de l’aviació franquista va causar
l’enderrocament de l’edifici del costat però va deixar incòlume el
cinema. Un monument posat l’abril del 2003 al davant del Coliseum (codi
2006-1) recorda aquell episodi dramàtic i totes les víctimes de
bombardeigs sobre població civil.
|
foto del Coliseum desde plaça Universitat despres del bombardeig
|
|
Destrosses causades pel bombardeig italià al davant del Coliseum |
En els anuncis de la inauguració, es feia constar que
les obres de construcció havien costat l’aleshores astronòmica
quantitat de quatre milions i mig de pessetes (27.000 euros), que ara fa
somriure. També s’hi deia que disposava de calefacció i refrigeració, i
també de “taquillas eléctricas”. L’estiu del 1931 va estar un temps
tancat per fer-hi noves obres de millora, com el canvi de butaques per
unes de més confortables, el que va permetre una nova inauguració el 23
de setembre del 1931.
El 1936 s’establí el Foment de les Arts Decoratives
(FAD) en un espai sota la cúpula, on als anys seixanta es donà cobertura
a les representacions de teatre català de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià
Gual, creada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany com una secció
de l’entitat. S’hi van formar els joves directors que els anys següents
serien la base del teatre català."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre
Materials:Pedra
|
font:art públic bcn.es
|
Més informació:Viquipèdia Coliseum
|
Coliseum, font:grupbalaña.com
|
Autor
Escultor:Desconegut
Arquitecte:Francesc de Paula Nebot
Més informació:Viquipèdia Francesc de Paula Nebot i Torrens
|
Francesc de Paula Nebot i Torrens, font:arquitecturacatalana.cat
|
Veure més Art Públic Eixample