TRESORS a BARCELONA: Escultura Terra i foc

dilluns, 21 d’octubre del 2024

Escultura Terra i foc

"El fill del famós ceramista Josep Llorens Artigas, Joan Gardy Artigas, va crear una monumental escultura de 15 metres, realitzada en formigó vermell amb xapa d'or que, explícitament, va dir que no tenia títol. Tanmateix, algú va començar a batejar-la com a Terra i foc. El conjunt, que pesa 80 tones i va ser fet en quatre mesos, és com el símbol del nou edifici de la Caixa, un conjunt negre que destaca en la cruïlla de l'avinguda Diagonal amb la Gran Via de Carles III. L'escultura es va posar el maig de 1983 i fou inaugurada l'agost d'aquell mateix any."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Davant d’una realitat escultòrica com ara és l’obra de Joan Gardy Artigas situada davant l’edifici de “la Caixa” ideat per l’arquitecte J. A. Coderch de Sentmenat, es pot tenir la sensació que l’artista, de formació ceramista per nissaga i per vocació, desitjava experimentar en el modelatge però que per raons d’envergadura va optar pel formigó com a substitut del fang i del daurat, com a substitut dels òxids, dels esmalts i seguint amb el raonament també va prescindir de la cocció, del foc, per l’enduriment del ciment i, per tant, pel pas del temps. Del material tou, afaiçonable, fang o formigó, treballat des de les mans o des dels encofrats especials per arribar a una escultura de dimensions monumentals: és una sisena part de l’altura de l’edifici negre de La Caixa amb el qual es confronta i s’assenyala, ja, com una relació indissociable: “La Caixa” i la Diagonal; l’emmarcament negre amb l’edifici al fons o l’emmarcament segons el color del cel al fons si es contempla mirant la Diagonal des de l’edifici de Coderch donen a l’escultura vàries possibilitats de coloració.

Contemplada amb deteniment hom se n’adona que la forma no és abstracte, pura, lliure, si de cas sempre suggereix alguna cosa, potser una flama, o potser, com quan es veu des d’una certa llunyania, pot associar-se a la idea d’una llança o un coltell protector; o, com ha dit la gent del carrer, a la reminiscència d’un ullal. Sempre, però, mana la sensació que l’esfera i el peu de la part inferior, fan un important rol de subjecció a la terra, de contrapès, al petit jardinet que l’acull. Sembla ser que Gardy Artigas va ser molt reticent a donar pistes al seu significat però va deixar dit que sempre es basava en les interferències del dibuix, la pintura, la ceràmica i l’escultura i, segurament, alguna reminiscència a certs dibuixos de caire eròtic. Un segon factor a tenir en compte és la dels materials visibles a l’ull: formigó rogenc a la part que toca el terra, feixuc, versus la part superior afuada i daurada, refulgent sobretot quan la llum de posta la posseeix. D’aquest joc de materials, de colors, potser se’n poden extreure altres idees: terra i foc, cos i ànima...cal mirar-la sempre com un tot. Un tòtem?

A títol informatiu val la pena constatar que a la part francesa del túnel del Mont Blanc, als Alps, es pot veure una escultura anterior a la de “la Caixa” però ambdues tenen molt en comú: dimensions, colors i una certa retirada formal, gairebé podríem titllar-les germanes. Per a la de Barcelona van caldre quatre mesos de treball des de la concepció de l’obra fins a la ubicació definitiva."