TRESORS a BARCELONA: Escultura Conjunt d'animals

dijous, 24 d’octubre del 2024

Escultura Conjunt d'animals

"Manuel de la Quintana, conseller delegat de la immobiliària Colonial, llavors del Banc Central, va encarregar a Frederic Marès que posés un seguit de 31 animals, junts o separats, als jardins situats a la Diagonal, prop del carrer Sabino de Arana, que havien de formar part d'una potent actuació immobiliària anomenada aleshores Barcelona-2. Marès no havia sovintejat el tema de la fauna, però, en la seva joventut havia dut a terme les fonts del Gall i de l'Oca. Els animals triats per al nou encàrrec havien d'estar relacionats amb la cacera, raó per la qual Marès va demanar l'assessorament d'un expert en cinegètica, el comte de Yebes, quan es va posar a la feina l'any 1966. Els jardins van ser encarregats a un altre veterà, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, tot un expert en aquest art. La raó de tan curiós encàrrec es trobava en la gran afició a la cacera del president del Banc Central, Ignasi Vilallonga. Es va pensar de batejar els jardins precisament amb el nom del banquer, però no va prosperar la idea i anys després el nom triat va ser el de l'historiador Jaume Vicens Vives. Cérvols, Óssos, porcs senglars, cabirols, cabres salvatges i altres espècies es mostren a qui passeja pels jardins, tot i que en els darrers temps es troben a faltar almenys cinc peces, que són en un magatzem municipal. Més endavant es van fer còpies d'alguns dels animals i es van distribuïr per col·leccions particulars i espais públics de ciutats espanyoles i de l'estranger."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Un dels conjunts escultòrics més considerables realitzat per Frederic Marès (1893-1991) a Barcelona és precisament aquests grups d'animals que decoren els avui anomenats Jardins de Jaume Vicens Vives, però que, en el moment de l'encàrrec, eren un espai verd privat -en mig d'una important promoció immobiliària-, dissenyat pel conegut arquitecte i paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí.

És un encàrrec molt significatiu del prestigi que havia assolit l'obra de Marès tant per la magnitud del projecte com pel fet que els promotors van donar a l'escultor, qui ja comptava amb setanta dos anys d'edat, una llibertat total d'inspiració i creació per desenvolupar-lo.

Demostra, també, l'esperit inquiet de l'artista qui no dubta en idear un ambiciós conjunt de més de setze grups d'animals, exempts o en relleu, en pedra, marbre i bronze, propis de la fauna venatòria hispànica. Una temàtica animalística absent del repertori de l'escultor, fins aleshores dedicat gairebé en exclusiva a la figura humana.

La implicació de Marès en el projecte fou gran i la immersió en aquest nou món, molt seriosa. Per tal de no incórrer en errors d'apreciació va sol·licitar l'assessorament d'experts caçadors, com el comte de Yebes, va demanar trofeus de caça, alguns dels quals es conserven al seu museu de Barcelona, i, fins i tot, va assistir a caceres. També va treballar a partir de pel·lícules expressament filmades al zoo de Barcelona. El resultat és un ingent grup d'óssos, cérvols, cervatells, daines, isards, senglars, truges, porcells, cabirols i cabres salvatges, creat entre 1966 i 1967, que exemplifica bé el particular univers estilístic de l'autor que combina una visió sintètica i idealitzada amb petits detalls de gran realisme.

L'acceptació rebuda per aquest treball fou molt gran, de manera que alguns dels animals es troben entre les obres més reproduïdes de l'escultor, presents a diverses col·leccions particulars i decorant altres espais públics. Barcelona mateix compta des del 1970 amb un grup de cérvols als Jardins de Joan Maragall a Montjuïc."