TRESORS a BARCELONA: Rellotge Analemàtic

"Carme Segura, presidenta d'Els Lluïsos de Gràcia, i Eduard Farré, professor de rellotgeria a l'Institut Politècnic Verge de la Mercè, són uns experts en el món del rellotge que han escrit un llibre singular, Gràcia a l'ombra dels seus rellotges (1999). Abans, però, van proposar una idea encara més singular: la creació d'un rellotge analemàtic per a l'avinguda Diagonal, tot inspirant-se en rellotges del passat posats a terra on l'ombra de la persona servia per assenyalar l'hora, una idea que alguns palaus del segle XVIII utilitzaven com un joc. A la idea va participar també la Reial Acadèmia de Ciències i Arts. Van trobar l'ajut del dissenyador Quim Deu, que va pensar com havia de ser l'analema de les hores, conformat per un vuit que brilla a terra. La idea va quallar de la mà de la campanya Barcelona, posa't guapa, que va aconseguir el finançament de la companyia d'assegurances Plus Ultra. L'11 de març de 1997 va ser inaugurat, al costat del monument al doctor Martí Julià, en presència de famosos com ara Oriol Regàs, Tete Montoliu, Teresa Gimpera i Màgic Andreu, entre altres. Es van llançar a l'aire 15.000 globus per remarcar l'aspecte de festa."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"L’encàrrec original consistia en dissenyar un rellotge analemàtic. En el moment en què es va concretar la seva ubicació, la gran via de Carles III amb l’avinguda Diagonal, es va voler reforçar la idea d’encontre: les dues vies podrien representar la confluència d’un meridià i un paral·lel que es troben en un punt concret de la ciutat de Barcelona. Aquesta idea va portar a incloure també una representació dels quatre punts cardinals.
El projecte incloïa un joc de cercles relacionats travessats per línies continues que es perllongaven més enllà d’aquells ocupant gran part de la plaça. Les línies representatives dels meridians i paral·lels, que coincidien amb Carles III i Diagonal, quedaven identificades amb unes plaques que indicaven la seva longitud i latitud i també estaven identificades les que mostraven els quatre punts cardinals.

Una posterior reforma de la plaça va mutilar les línies que sobresortien del cercle principal fent que desapareguessin la que apuntava cap al nord i les que identificaven la longitud i la latitud. Aquest canvi va comportar que el projecte perdés gran part del seu significat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Quim Deu

"Es tracta d’un rellotge solar analemàtic horitzontal que es caracteritza per ser un rellotge de sol en el terra que no du el gnòmon en el seu sistema de funcionament, és a dir que l’agulla pot ser qualsevol persona o objecte que se situï a la posició correcte sobre l’analema.

El conjunt consta de tres elements: l’element central és el rellotge que està inscrit dins d’un cercle, l’altre és una corona circular a l’esquerra que representa l’O de l’Oest i un monòlit a la part superior dreta, separat del rellotge, amb les explicacions necessàries per comprendre les dades bàsiques de funcionament.

Es defineix analema com la corba que descriu el Sol en el cel si tots els dies de l’any se’l observa a la mateixa hora del dia (temps civil) i des del mateix punt d’observació. L’analema es representa gràficament sobre el terra. Una altra definició de l’analema és la diferència que existeix entre l’hora mitjana i la solar que està definida per una equació matemàtica denominada Equació del Temps. És, normalment, aquella figura en forma de 8 que veiem representada en el rellotge i que ens diu en tot moment la posició del sol en un lloc determinat de la Terra, un mes determinat i a un hora determinada, per tant s’ha de conèixer la situació del rellotge amb la seva latitud i longitud, la posició del Nord i la representació gràfica de l’analema en aquella posició.

Les mesures del rellotge solar són les següents:

L'eix major de l'el·lipse és de 6 m, i està inclòs dins d'un marc circular d’11 metres de diàmetre.

Les coordenades, que haurien de figurar en el rellotge, i que no es troben, són: Latitud 41º 23' 19,18'' N, Longitud 2º 07' 38,83'' E.

No és perfectament horitzontal, doncs hi ha una diferència en l'altura sobre el nivell del mar que varia en 8 cm des de la part inferior, mirant a mar, i la superior a la part de muntanya. Aquesta inclinació és deguda a diferents variables, com poden ser la inclinació del terreny o també a la pròpia construcció de la vorera donant pas al lliscament de l’aigua de pluja o neteja, evitant el seu estancament sobre el rellotge.

Dins de la gran circumferència d’11 m, hi trobem els següents elements: l’el·líptica, l’analema, una representació de la Terra, sobre el pla, i les indicacions de les orientacions del Sud i de l’Est. Externament hi ha una corona circular, representant la posició de l’Oest. Per tant coneixem el Nord per omissió.

El monòlit és de marbre blanc en forma prismàtica quadrangular inclinat amb una angle de 79º respecte al terra. A les cares trobem les següents indicacions:

- Cara superior inclinada, hi ha l’el·líptica on se situen les hores representades a l’analema i la posició del Sol.

- A les cares laterals del prisma, esquerra i dreta, hi trobem la inscripció de l’empresa asseguradora que va subvencionar part del projecte: “Plus Ultra”.

- A la cara posterior hi ha l’esquema del meridià i paral·lel que passen per Barcelona, tot indicant les ciutats importants que es troben sobre ells. Així tenim que al meridià i de Nord a Sud són indicades les següents ciutats: Dunkerque, París, Carcassona, Barcelona, Alger, Kidal, Niamey, Abomey. Quant al paral·lel i d’Oest a Est: Chicago, Braga, Barcelona, Tirana, Istanbul, Tblisi, Tashkent, Shenyang, Hakodate.

- A la cara anterior la inscripció corresponent a l’altre projecte subvencionador “Barcelona, Posa’t guapa”.

Els materials que s'han emprat per la construcció de les diferents parts d'aquest rellotge són:

1. El cercle gran és de formigó. També estan indicats els meridians paral·lels al de Greenwich més allunyats cap l’Est.

2. A la part inferior esquerra trobem la representació de l'esfera terrestre amb els continents: Amb bronze polit estan els continents i amb bronze envellit els oceans.

3. La base de l’analema és d’asfalt tenyit de colors.

4. L'acer s’ha emprat a la circumferència i també per indicar els meridians de Greenwich i els paral·les de +1 hora i –1 hora. Els altres són gravats sobre el mateix formigó.

5. El bronze ha estat utilitzat a la corona circular de la lletra O (de l’Oest) i en el seu interior hi ha asfalt."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jordi Gratacòs-Roig

Materials:Formigó, alumini, bronze i asfalt tenyit de colors

Autor

Idea:Eduard Farré i Carme Segura

Disseny:Quim Deu

Més informació:Eduardfarre.com

"Eduard Farré i Olivé (Barcelona, 1953). Rellotger, llicenciat en Humanitats, historiador de la medició del temps, professor de l'especialitat de Rellotgeria, president fundador i actualment vicepresident de la Societat Catalana de Gnomònica, autor del disseny tècnic de diversos rellotges de sol analemàtics: el de la plaça Primer de Maig de la ciutat de Sabadell (1986), el de la plaça Reina Maria Cristina (1997) i de la plaça del Fòrum de Barcelona (2004). Autor dels llibres Temps i rellotges, Los canteiros y el reloj de sol i El astrolabio, instrumentos astronómicos hispano árabes. Coautor del llibre Els rellotges de sol a Catalunya, escrit amb altres cinc membres de la Societat Catalana de Gnomònica, de Gràcia a l'ombra dels seus rellotges, i 24 rellotges i altres instruments per a la mesura del temps, amb Carme Segura, i Les places de Gràcia, amb Esteve Camps i Carme Segura. Autor d'articles a les revistes La busca de paper, Arte y hora, Analema, Astrum, Publicaciones de la Agrupación Astronómica de Sabadell, Dynamic Cronos Magazine, Investigación y Ciencia i altres."

Eduard Farré, font:academia.edu

"Carme Segura i Capellades (Barcelona, 1960). Presidenta durant dotze anys i vicepresidenta durant quatre, dels Lluïsos de Gràcia, cofundadora i vuit anys presidenta del Taller d’Història de Gràcia, cofundadora de l’associació de cooperació internacional Barcelona Acció Solidària, cofundadora del grup La Gràcia de les Tertúlies i actualment directora de la col·lecció Guies Temàtiques dels Lluïsos de Gràcia, directora del Festival Re-percussió per l’Odèon a Canet de Mar i secretària de Barcelona Acció Solidària. Premi Mar i Muntanya, conjuntament amb Eduard Farré, de millora de l’entorn social i urbà al projecte “Rellotge de Sol Analemàtic” realitzat a la plaça Reina Maria Cristina de l'avinguda Diagonal de Barcelona el mes de març de 1997. Menció Especial del jurat del III Premi Barcelona a l’Escola al treball “Els serveis de la ciutat”, maig de 1991. Ha publicat diversos llibres vinculats amb Gràcia i la seva història, escrits amb diversos col·laboradors, com ara “24 Rellotges i altres instruments per a la mesura del temps”, “Rellotges de Sol”, “Barcelona: Gràcia”, “100 anys, 100 fotos. Gràcia 1897-1997”."

"Joaquim Deu (Molins de Rei, 1962). Nom artístic de Joaquim Deu i Pubill. Va estudiar teatre i espai escènic a l’Institut del Teatre de Barcelona. També es va formar com ebenista a l’empresa familiar i va participar a diverses accions d’art i disseny a Berlín. L’any 1992 va rebre la beca internacional d’estudis a l’Akademie Schloss Solitude de Stuttgart.

Ha treballat de forma individual en múltiples projectes a Barcelona, Milà, Palma de Mallorca i Mèxic DF, i com a director d’art i dissenyador a vàries empreses del sector de l’interiorisme, la gràfica i la comunicació. Simultàniament treballa com a professor de disseny a la University of Applied Sciences Mainz, a Alemanya."