TRESORS a BARCELONA: Escultura al Dr. Martí Julià

divendres, 25 d’octubre del 2024

Escultura al Dr. Martí Julià

"Domènec Martí i Julià (Barcelona, 1861-1917) va destacar com a polític catalanista i com a metge psiquiatre. Va presidir la Unió Catalanista i va dirigir l'Institut Frenopàtic entre 1909 i 1915. Des d'una altra entitat nacionalista, Pàtria Nova, es va impulsar, mitjançant una subscripció popular, un monument a la seva memòria que va esculpir Josep Dunyach. La inauguració fou just un mes abans que esclatés la Guerra Civil, el 21 de juny de 1936, i hi van assistir l'alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer i el diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya Joan Baptista Soler i Bru, a més de Domènec Latorre, president de Pàtria Nova, l'entitat promotora. El lloc triat va ser la cruïlla entre la Diagonal i la futura Gran Via de Carles III, molt a prop de l'Institut Frenopàtic que Martí i Julià havia dirigit. Era un lloc poc freqüentat, i potser això va influir perquè el monument hi romangués durant els anys franquistes, això sí, sense la placa que l'identificava i que reproduïa el seu retrat. Domènec Latorre va ser afusellat per catalanista el maig de 1939, un mes després d'acabada la guerra. El monument a Martí i Julià no va recuperar una placa amb dedicatòria fins al 15 de desembre de 1978, i se'n va encarregar l'escultor Josep Ricart."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Monument erigit en memòria de Domènec Martí i Julià amb motiu del XX aniversari de la seva mort. El reconeixement va ser possible gràcies a la tenacitat dels iniciadors: la Joventut Nacionalista “Pàtria Nova” i l’abnegat catalanista Domènec Latorre, secretari de la comissió pro-homenatge. El juliol de 1933, cinquanta-tres entitats s’havien adherit al projecte de monument. En un principi s’havia pensat fer una subscripció nacional, però es va pensar que seria un procediment massa lent, per tant es va dirigir un plec de signatures a l’alcalde Aguaders, demanant que fos l’Ajuntament qui realitzés el projecte. Unes eleccions municipals van ajornar la gestió, la qual es va remprendre al cap d’un any amb l’alcalde Pi i Sunyer. La Comissió de Foment, presidida per Raimon Duran i Reynals, es va fer amb la proposta de les entitats sol·licitants, i el treball escultòric va ser modelat per Josep Dunyach. Escultor interessat per l’escultura grega, i per Rodin, Despiau, i Maillol, inclòs en una etapa tardana del noucentisme, que va destacar pels seus retrats de gran semblança, dins dels canons clàssics.

Monument senzill, com hagués plagut a l'homenatjat: un sòcol de pedra amb el seu retrat en relleu, i la inscripció “Barcelona a Martí Julià”, i una figura femenina com a remat, en actitud de llençar flors en senyal de reconeixement. Com en altres treballs de Dunyach, a l’escultura superior hi ha gràcia rítmica, veritat anatòmica i refinament de formes. El treball fou reproduït als tallers Bechini. En un principi s’havia acordat erigir-lo a la plaça Molina, però en dividida no va ser possible, i es van adreçar al cap dels tècnics de Parcs i Monuments, sol·licitant que fos instal·lada a la part superior del passeig de Gràcia, als jardins que donen entrada al carrer Gran de Gràcia, Salmerón en aquell moment, i el tema quedà en estudi. Finalment es va instal·lar a l’avinguda del 14 d’abril, actualment Diagonal. En no assabentar-se el 1939 o 1940 de qui era Martí i Julià, quan es depuraren altres monuments, no arrancaren la placa fins els primers anys de la dècada dels setanta, quan una revista va revelar el significat del monument, situat davant la residència d’Oficials."