"L’obra que comentem és una de les escultures de pedra disposades a la terrassa entre els dos estanys de la part superior de la plaça de Catalunya, mirant cap a muntanya, cantó Llobregat. Està situada en un segon rengle, darrera la Maternitat de Vicenç Navarro, fent pendant amb la Navegació d’Arnau i el Pastor del Flabiol de Gargallo que es troben a l’altre cantó de l’escalinata. Però aquesta disposició ha de ser circumstancial, no podem pensar en una lògica que hagi emplaçat de costat la imatge de la mare i la de la joventut de la mateixa manera que no podem trobar vincles entre una al·legoria de navegació i un bucòlic pastor de l’Arcàdia clàssica.
En el projecte de urbanització de la plaça de Catalunya de maig del 1927 es preveia disposar-hi dues peces d’aquest escultor en el templet que havia d’anar a la part superior però només se n’hi va ubicar una i, l’altra, la Deessa,es va instal·lar, finalment, al Parc de la Ciutadella, entre el llac i la plaça d’Armes. Ambdues escultures, de gran atractiu i rigor tècnic, tenen dimensions monumentals, més de 2 metres i mig d’alçada i estan realitzades en pedra de Montjuïc. De fet, la intitulada Deessa, una dona nua amb un mantell sobre l’espatlla esquerra i una petxina a la mà podria ser una imatge de Venus sortint de les aigües mentre la Noia que comentem no te cap significat al·legòric. Quina fou la raó per la que la senzilla noia es va quedar a la plaça de Catalunya desplaçant la Venus? Podem pensar que possiblement per calmar la campanya a favor de la moral que es va desencadenar aquells anys.
Josep Dunyach havia residit molts anys a París on treballà, sobretot, la petita escultura de tipus decoratiu. I es va iniciar en el tractament de l’escultura monumental seguint el model que havia imposat Arístides Mailloll, escultor molt influent entre els artistes procedents de la Mediterrània que, a més permetia enllaçar amb el creixent interès per embellir i monumentalitzar la ciutat que havia imposat el noucentisme. L’escultura que analitzem representa una noia jove vestida amb una túnica lligada sota el pit, amb el cabell recollit, peus nus i en actitud de caminar, tot avançant la cama esquerra mentre equilibra amb el joc de la mà dreta. El moviment fa que s’obri la túnica i quedi a la vista una cama robusta pròpia de les figures femenines noucentistes que prodiguen per la ciutat."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa
Materials:Pedra de Montjuïc
Autor
Escultor:Josep Dunyach
Més informació:Viquipèdia Josep Dunyach i Sala
Josep Dunyach i Sala, font:nuvol.com
Veure més Art Públic Eixample
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada