Escultura Barcelona

 

"Frederic Marès, malgrat ser deixeble del modernista Eusebi Arnau, segueix la tendència noucentista ja que la seva carrera es desenvolupa paral·lelament a aquest moviment. En aquesta línia noucentista realitza els encàrrecs per a la plaça Catalunya

El mediterranisme, tan reivindicat per aquest corrent, és en aquell moment un concepte clau en l'art de Marès. Concretament aquesta escultura és un homenatge a la ciutat de Barcelona, ciutat mediterrània. Es tracta d'un grup escultòric que simbolitza la ciutat a través de la representació de les al·legories de la indústria, el comerç i la navegació. Veiem també per tant, un homenatge a la zona mediterrània en general, al mediterrani com a font d'intercanvis de cultures i de coneixements. Hi ha per tant una exaltació del mediterranisime a través d'aquest homenatge a Barcelona i també a través de la representació d'elements, com una dona que s'inspira en les figures mediterrànies tan representades en aquest moment, que sosté precisament una embarcació. El fet que trobem l'escultura d'una dona mig nua lliga amb aquest classicisme que caracteritzava l'obra de Marès i que alhora el distanciava tan clarament de les Avantguardes. Marès era un escultor que gaudia d'una bona reputació entre les institucions, per això li van ser encarregades les obres fora de concurs. L'escultor va realitzar dues estàtues per a la plaça Catalunya, Barcelona i Emporion, a més de l'ornamentació del sortidor de la zona superior de la plaça, que consta d'una escalinata de quatre pedestals. Per a aquesta obre Marès va realitzar el que realment va voler amb tota llibertat, ja que fins i tot l'alcalde li va demanar que fes ell mateix la proposta; així doncs Marès ràpidament va dibuixar un projecte improvisat i va crear una nena pujada sobre un peix, la qual va ser la que finalment va col·locar-se a la plaça. El paper de Frederic Marès en el marc de l'Exposició Internacional de 1929 no acaba aquí, ja que també va realitzar dues estàtues de pedra més per al mirador de Montjuïc, davant del Palau Nacional; també és fruit de la seva creació el bust d'homenatge a Cervantes, situat al Poble Espanyol, abans però havia fet el projecte d'un monument a Cervantes, que havia de col·locar-se a la plaça Tetuan, però finalment no el va dur a terme. En temps posteriors a l'Exposició Internacional de Barcelona, Marès va seguir sent un escultor de primera línia, sobretot durant els anys de la Guerra Civil i la postguerra, ja que va dedicar-se a la protecció i reconstrucció d'obres que havien patit els desastres del conflicte. Entre d'altres, Marès va col·laborar a la restauració d'obres com la imatge de santa Eulàlia, l'estàtua de bronze d'Antoni López, l'estàtua del general Prim, el monument a Joan Güell i Ferrer i l'escultura de bronze que simbolitzava la Victòria, aquesta última molt polèmica. Marès ha estat un escultor particularment lligat a Barcelona, no només perquè hi va viure sinó perquè aquesta ciutat ha llegat les seves col·leccions que formen ara el museu que porta el seu nom. A la ciutat ha deixat nombrosos monuments públics, i potser d'entre ells el més important, almenys pel ressò històric que transmet va ser aquella estàtua de la victòria que substituïa la de la república a l'obelisc dels Cinc d'Oros de Barcelona utilitzant un estil, ja abans de la Guerra Civil, que no haurien condemnat els defensors del més pur realisme tradicional."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze

 

Autor

Escultor:Frederic Marès

Més informació:Viquipèdia Frederic Marès i Deulovol

Frederic Marès i Deulovol, font:Viquipèdia

 

  Veure més Art Públic Eixample