TRESORS a BARCELONA: Ceràmica Sant Jordi

"A l'avinguda Diagonal, entre el carrer de Roger de Llúria i el següent, Bruc, hi ha la Casa de les Punxes, construïda entre 1903 i 1905 just en el límit del tros urbanitzat fins aleshores de l’avinguda Diagonal. Els anys següents es va seguir urbanitzant cap al passeig de Sant Joan. A la part més alta de la façana que dóna al carrer de Rosselló, aquest edifici modernista obra de Josep Puig i Cadafalch té un gran mosaic amb la figura de sant Jordi matant el drac, uns escuts amb les quatre barres i la creu de sant Jordi, i la llegenda: “Sant patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat”. És una de les expressions més contundents de catalanisme en l’arquitectura i l’art públic barcelonins que, per increïble que pugui semblar, va estar allà durant tots els anys del franquisme. Frases molt més innocues van ser retirades de circulació el 1939. Els motius poden ser diversos, encara que el fonamental devia ser el lloc on es troba. Només és visible a l’hivern, quan els arbres no tenen fulles i l’alçada a què es troba li treu una gran part del seu impacte provocador."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

"La casa Terrades o de les Punxes, és un conjunt d’habitatges que ocupa una mançana irregular a l’avinguda Diagonal. L’efecte pintoresc i nòrdic del perfil d’aquest edifici es complementa amb el detallat treball d’escultura decorativa a les tribunes, que remeten a l’estil plateresc espanyol del segle XV. La decoració exterior es complementa amb cinc murals de rajola ceràmica vidriat entre les torres que rematen l’edifici. Representen temes simbòlics, heràldics i llegendaris de sabor prerafaelita.

Entre aquests murals destaca el situat a la façana del carrer de Rosselló. En ell es representa a sant Jordi (patró de Catalunya) dempeus amb el drac moribund als seus peus i no a cavall, com és habitual. Es tracta d’un sant Jordi estilitzat, de posat juvenil i atlètic, immaculat, idealitzat i sensual –vegi’s la sinuositat del seu cos-, amb expressió tranquil·la i coronat per sobre del casc. Te els braços aixecats, en un d’ells sosté l’espasa, mentre que l’altre manté el puny tancat en actitud victoriosa, senyal del triomf sobre el drac, però sobretot de lluita per la llibertat de Catalunya, tal i com resa en la inscripció de la filatèlia: “Sant patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat”. Tanquen la composició en la part superior dos escuts, un amb la creu de sant Jordi –a l’esquerra- i l’altre amb les quatre barres de la bandera catalana –a la dreta. S’ha de recordar que l’arquitectura modernista és una “arquitectura parlant” i el símbol esdevé transmissor d’idees, en aquest cas la identitat nacional que es viu en aquest moment a Catalunya. Es tracta d’una deliberada intenció d’expressar un sentiment nacional de fons romàntic, composat de medievalisme (el sant i la seva iconografia) i de l’exotisme de la decoració.

El llenguatge està revestit d’ambigüitat, mesclant el relat històric (la tradició), amb la modernitat decorativa del tractament de la naturalesa i la recerca d’efectisme i lirisme. De fet, el tema històric es redueix al mínim, se suprimeix el paisatge típic medieval, amb el castell i les muralles, que se substitueixen per dos grans tarongers que envolten el sant, configurant una mena d’arc triomfal.

El dibuix no és agressiu sinó que està embolcallat d’una acadèmica moderació, de complaent naturalitat, contrastant amb l’artifici, sensualitat i horror vacui del fons. Cap espai del mural queda sense pintar, tot està decorat, en un intent innegable de voluntat poètica i acostament a la natura. Les flors, els arabescos, els tarongers, són una evocació de la irrealitat, com si d’un somni es tractés. No hi ha tragèdia en els gestos, ni tan sols al drac, que te l’espasa clavada i la gargamella oberta. En conjunt, una composició que te molt d’escenografia teatral.

En la configuració de l’epidermis de l’arquitectura modernista, tant arquitectes com artesans van col·laborar per donar sentit, color i contingut a una arquitectura caracteritzada per integrar diferents arts decoratives. Per tal de conferir un caràcter específic a les obres, l’arquitecte intervenia directament en el disseny de les peces que configuraven l’aparença externa de l’edifici. A tot això hi hem d’afegir que darrere de cada disseny hi ha una col·lecció d’imatges que inspiraven el dibuix que anaven a aplicar a la arquitectura. A la base, que és la naturalesa, amb flors i fulles estilitzades, s’ha de sumar un ric repertori format per revistes il·lustrades, anuncis, postals, estampes, cromos, làmines editades de gravats, etc. En definitiva, un gran mostrari gràfic amb suport iconogràfic, indispensable a qualsevol taller, al que hauria d’afegir-se un gran mestratge en el dibuix per a desenvolupar el treball creatiu.

Com a nota final, destacar que en aquest mural es conjuguen tradició i modernitat, història i exotisme, per emfatitzar un missatge pensat per a servir a la causa de la Renaixensa, doncs havia d’il·lustrar a qualsevol persona que el contemplés, en un clar exemple d’art com a canal d’educació i transmissor d’idees."