"Pau Gargallo és conegut com un dels escultors que va trencar amb l'estètica noucentista que dominava en la seva època i va voler anar més enllà; com també va fer Juli Gonzàlez va voler innovar en el camp de l'escultura.
Quan el 1927 rep l'encàrrec, Gargallo es troba en un moment de la seva carrera artística en què experimenta i s'acosta a un estil en la línia cubista, creant unes formes abstractes a través de planxes articulades i a través de la incorporació del buit en les seves escultures; va ser un dels primers escultors que va treballar el ferro.
Amb l'encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona per la realització d'escultures per a la ornamentació de la plaça Catalunya i l'Estadi de Montjuïc, Gargallo va haver de deixar al marge aquesta nova línia que seguia en l'últim temps, i va simultanejar aquest estil d'avantguarda amb un estil més clàssic i figuratiu, el qual s'adaptava al context de les obres per a l'Exposició Internacional. En totes aquestes obres evidentment hi predomina un figurativisme d'estil tradicional combinat en alguns casos amb petites dosis de modernitat, com la simplicitat o l'estilització de les línies.
El pastor del flabiol per tant, s'allunya de la línia que l'escultor seguia en aquell moment, però Gargallo domina totes dues tendències a la perfecció. El pastor del flabiol és una escultura realista i figurativa, ja que es tracta d'una figura masculina amb trets clàssics, esculpida en pedra clara; unes característiques que ja l'encasellen en el classicisme.
L'obra dels primers decennis del segle vint de Gargallo segueix un doble vessant, a les formes escultòriques centrades en la representació del cos humà lligades al classicisme del Noucentisme s'hi oposa la llibertat influïda per les seves estades a París i pel Cubisme, quan s'incorpora l'Avantguarda i busca expressar amb personalitat noves formes amb coure, ferro retallat i soldat o plom. També la terra cuita i el bronze li van servir per crear formes geomètriques, per obtenir un volum que jugava amb la llum. Els treballs escultòrics que l'Ajuntament de Barcelona li va encarregar l'any 1927 per la nova urbanització de la plaça Catalunya i per Montjuïc, el van portar a participar en el concurs convocat per l'Ajuntament amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. Pastor de l'àliga i Pastor del flabiol, de bronze i pedra respectivament van ser triades per la plaça de Catalunya, i la Veremadora, de pedra, per Montjuïc. També són d'aquell moment els genets i les bigues per a l'estadi de Montjuïc. És tot un conjunt escultòric que correspon a un encàrrec molt concret i que presenta característiques comunes dins la línia figurativa lligada al Noucentisme amb formes sòbries i rotundes però allunyades de les novetats avantguardistes que tant li interessaven. És un estil tradicional de gran qualitat però amb un gran purisme formal i un cert esquematisme que es manifesta molt clarament en les escultures de la plaça Catalunya, on ens adonem de l'habitud que tenia Gargallo d'expressar-se amb altres materials i d'apropar-se del Cubisme. És molt interessant de recordar que arran de l'Exposició Internacional de 1929 els barcelonins van tenir l'ocasió de veure els dos aspectes de l'obra de Gargallo a través de les escultures públiques, el més tradicional o almenys el més lligat a la tradició noucentista, i al Pavelló dels Artistes Reunits La Gran Ballarina, una d'aquelles aportacions que van fer de Gargallo un artista clau en el desenvolupament escultòric del primer terç del segle XX."
Font de la informació:Ajuntamente de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet
Materials:Pedra artificial (original de pedra arenisca)
Autor
Escultor:Pau Gargallo
Més informació:Viquipèdia Pau Gargallo i Catalán
Pau Gargallo i Catalán, font:viquipèdia
Veure més Art Públic Eixample
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada