TRESORS a BARCELONA: Muses al Teatre Coliseum

"Tots els catàlegs i publicacions donen com autor de les escultures de la façana del Cinema Coliseum a Pere Ricart, sense que a ningú sembli sorprendre que enlloc hi hagi constància d’un escultor amb aquest nom ni que no es conegui cap altra obra del pretès autor d’un conjunt tan monumental. En realitat, al darrera d’aquestes nou peces escultòriques i els ornaments que les complementen hi ha una història, no del tot coneguda, que incideix en el vellíssim problema del paper que juguen en l’autoria d’una obra els molers, els picapedrers i els escultors.

Pere Ricart i Marès va ser un comerciant de marbres que tenia el taller quasi al davant de la fàbrica Elizalde, al passeig de Sant Joan 138, en la zona sobre l’avinguda Diagonal on actualment hi ha els jardinets centrals. Viatjava sovint a Itàlia, on adquiria el marbre a les pedreres romanes i se’l feia transportar a Barcelona, on el manipulava per adaptar-lo a les necessitats dels clients. Era una persona molt coneguda en el món artístic del primer terç de segle i fins donava conferències a estudiants d’escultura sobre les formes d’extracció i els permetia visites col·lectives al seu taller. Ell va ser l’industrial que va proporcionar tot el marbre emprat en la construcció del Cinema Coliseum, tant el de paviments i recobriments interiors com el de les impressionants vuit columnes del porxo d’entrada. Però no era, òbviament, un escultor en el sentit artístic.

Ricart, a més, treballava només amb marbre, no amb pedra, que és el material de que són fetes les escultures de la façana del Coliseum. L’industrial que va aportar al Coliseum els treballs en pedra va ser Torra Pasani. Tant el seu nom com el de Ricart apareixen en diverses relacions d’empreses que participaven en la construcció d’un edifici important quan aquest era acabat, el primer com a marbrista, i el segon com a picapedrer. Es troben en els anuncis del Coliseum i també, per exemple, en el del Círcol Eqüestre al passeig de Gràcia, inaugurat el 1926.

Una crònica evocadora que va publicar La Vanguardia el 6 de juliol de 1975 esmenta com a decoradors del Coliseum a “Fernández Casals, Gonzalo Batlle y Torra-Pasani; éste último cinceló la piedra de cantera de las esculturas y relieves”.

És clar doncs que les escultures de la façana del Coliseum van ser executades per anònims picapedrers del taller Torra Pasani, artesans, per cert que devien treballar en condicions força dures perquè es troben a la premsa de l’època algunes notícies d’accidents laborals que l’afecten i fins una demanda laboral.

Resta encara en el misteri qui és l’autor dels models o esbossos que van fer servir els picapedrers per transportar a les peces definitives els punts d’escultura. Enlloc s’esmenta, en el moment de la inauguració, el nom de cap escultor català conegut. Sembla doncs el més probable que es partís de models portats de fora, potser a escala reduïda, o còpies en guix, de peces clàssiques o contemporànies. Si hi hagués hagut un autor que ho hagués fet expressament, d’alguna manera s’hauria fet constar, i les informacions de l’època no n’esmenten mai cap.

Per l’aparença, semblen figures copiades de bibelots de ceràmica o porcellana, potser portats d’un dels seus viatges a Itàlia pel marbrista Pere Ricart, o trets de qui sap d’on pel mateix Torra Pasani, per un dels altres decoradors que van intervenir en la construcció del Coliseum o per l’arquitecte de l’edifici, Francesc de Paula Nebot. Una última possibilitat, força improbable, és que ho fes un escultor d’aquí que preferís conservar l’anonimat per no haver quedat prou satisfet de la feina feta pel picapedrer. Caldrà esperar que algun dia aparegui nova documentació o algun testimoni que permeti aclarir-ho.

Quatre muses

Les escultures de la façana del Coliseum són representacions força heterodoxes de les muses vinculades al món del teatre. No han estat representades soles, com és habitual, sinó en parella, i algun dels típics elements iconogràfics que les caracteritzen han estat variats. Així, el punyal de Melpòmene, vinculada a la tragèdia, ha estat substituït per un vas que se suposa ple de metzina; la màscara de Talia, vinculada a la comèdia, la porta aquí el noi que l’acompanya i més que portar-la, se la treu; Terpsícore, vinculada a la dansa, apareix ballant, com és lògic, però sense la lira habitual, que sí porta en canvi Euterpe, vinculada a la música i el cant, en lloc de la flauta doble amb que normalment se la representa. Podria dir-se que més que representar les quatre muses del teatre, l’autor va buscar unes al·legories vagament inspirades en elles.

Aquestes quatre parelles són en el balcó del primer pis i flanquejant-les hi ha dos angelets abraçats a unes grans màscares.

Més difícils d’interpretar són els dos conjunts escultòrics que hi ha dintre uns templets, en els extrems del segon pis, i un tercer que és a dalt de tot de la cúpula, sense cap protecció i per tant en força mal estat. En cadascun hi ha tres figures que segurament volen representar escenes de la mitologia vinculades amb les muses o escenes de peces històriques teatrals.

font:art públic bcn.es

font:art públic bcn.es

A la base de la cúpula hi ha tres medallons iguals, amb el rostre d’una noia.

font:art públic bcn.es

El Coliseum va ser construït com a cinema que a la vegada havia de servir també com a teatre. El promotor fou el director de la revista Mundo cinematográfico, qui es va associar el 1919 amb Victoriano Saludes i amb el Marquès de l’Argentera per constituir una societat anomenada Metropolitan S.A. amb l’objectiu de dotar Barcelona d’allò que no tenia: un cinema sumptuós. I s’ho van prendre tan seriosament que el resultat va ser el Coliseum, obra de l’arquitecte Francesc de Paula Nebot, inaugurat el 10 d’octubre del 1923. La construcció va despertar una gran expectació a la ciutat. Per a l’excavació del solar es va fer servir la primera màquina de vapor utilitzada a Espanya amb aquesta finalitat. L’edifici es recolza en una gran estructura de ferro que li atorga una solidesa demostrada quan el mes de març de 1938 un bombardeig de l’aviació franquista va causar l’enderrocament de l’edifici del costat però va deixar incòlume el cinema. Un monument posat l’abril del 2003 al davant del Coliseum (codi 2006-1) recorda aquell episodi dramàtic i totes les víctimes de bombardeigs sobre població civil.

foto del Coliseum desde plaça Universitat despres del bombardeig

Destrosses causades pel bombardeig italià al davant del Coliseum

En els anuncis de la inauguració, es feia constar que les obres de construcció havien costat l’aleshores astronòmica quantitat de quatre milions i mig de pessetes (27.000 euros), que ara fa somriure. També s’hi deia que disposava de calefacció i refrigeració, i també de “taquillas eléctricas”. L’estiu del 1931 va estar un temps tancat per fer-hi noves obres de millora, com el canvi de butaques per unes de més confortables, el que va permetre una nova inauguració el 23 de setembre del 1931.

El 1936 s’establí el Foment de les Arts Decoratives (FAD) en un espai sota la cúpula, on als anys seixanta es donà cobertura a les representacions de teatre català de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, creada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany com una secció de l’entitat. S’hi van formar els joves directors que els anys següents serien la base del teatre català."