"L'art dels germans Oslé representa una excepció en el moment en què el duen a terme, sobretot pel que fa als temes que tracten. Les seves obres tenen un contingut social ja que es dediquen al tractament de la temàtica obrera. Les figures representen personatges humils, treballadors, que pateixen, i l'escultor vol mostrar-ho a través de l'exteriorització d'aquest patiment; les estàtues transmeten un sentiment de tristesa, el conserven, però després d'haver passat per una depuració. Hi ha per tant un realisme extrem en les obres d'Oslé ja que l'artista observa directament del natural i fa un retrat de la vida mateixa.
El tractament d'aquests temes distancia els germans Oslé de la gran majoria d'artistes de l'època, que tan sovint retrataven les ‘deesses mediterrànies'. És clara també la poca identificació amb el pensament noucentista orsià, però al mateix temps els Oslé són dels pocs escultors que romanen a Catalunya durant els anys del Noucentisme ja que molts d'altres són fora, principalment a París.
El títol dons d'aquesta escultura, Indústria, lliga amb el tipus d'obra d'Oslé. És un homenatge al treball, a la indústria, que remet al món dels obrers i dels treballadors. Apareix aquesta temàtica social i aquest realisme, el qual es desprèn tant externament en la forma com internament en el contingut de l'obra.
L'escultura de la plaça de Catalunya permet de recordar que els escultors Oslé eren dos germans, Miquel i Llucià. Van ser tots dos molt reconeguts, animats per Josep Llimona i elogiats per Raimon Casellas i M. Rodríguez Codolà. Molt aviat obtingueren medalles i premis a partir del 1906. Llurs exposicions van ser nombroses i l'obra monumental dels dos germans és difícil d'atribuir a l'un o a l'altre. Com les obres a la font de la plaça d'Espanya de Barcelona, contemporànies de l'escultura de la plaça de Catalunya. Tots dos van ser catedràtics de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i el realisme que traspua la seva obra així com la temàtica obrera la caracteritzen i l'allunyen de l'estètica noucentista ja molt aviat quan Eugeni d'Ors el 1908 els va tractar d'anecdotistes després d'una exposició a la Sala Parès. Molt ràpidament però l'art del germans Oslé s'allunya de les tendències més avantguardistes i després de la Guerra Civil cau en un academicisme combatiu enfront de l'art abstracte. L'escultura de la plaça de Catalunya és particularment representativa de l'art dels germans Oslé ja que probablement hi van tenir participació tots dos."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet
Materials:Bronze
Autor
Escultor:Llucià Oslé i Sàenz de Medrano
Més informació:Viquipèdia Llucià Oslé
Llucià Oslé, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Eixample
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada