TRESORS a BARCELONA: Escultura Joventut

dilluns, 27 de setembre del 2021

Escultura Joventut

"L'obra Joventut de Josep Clarà representa l'estètica que conreava l'escultor en aquella època; les obres que va realitzar entre 1927 i 1929 per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de l'Exposició Internacional representen l'entrada a una nova etapa paral·lelament al moment més àlgid de la seva carrera. Ara Clarà adopta un estil potser excessivament depurat, buscant sempre la perfecció de les formes; un estil que integra molts dels principis noucentistes com la mesura, el cànon o el mediterranisme. Representa doncs una dona en una línia marcadament noucentista, basant-se en la idea de la identificació del cos femení, o més concretament en aquesta obra, en la identificació de la joventut amb la bellesa.

Aquesta disciplina tècnica que porta a la perfecció exterior de l'obra es combina també amb una expressivitat i una sensibilitat que es transmet internament, l'escultura desprèn alhora un cert moviment. Per Clarà, la pròpia representació del nu femení ja implica una expressivitat, ja transmet alguna cosa a l'espectador.

Clarà se centra en els diversos encàrrecs que té per a l'Exposició, i quan el 1928 dóna per acabada l'obra Joventut l'envia al Salon des Tuilleries de París, on resta fins que el 1929 s'instal·la a la plaça Catalunya de Barcelona, encara que no de manera definitiva ja que posteriorment és retirada i substituïda per una còpia.

Aquesta obra va ser exposada el 1995 a l'exposició El Noucentisme, un projecte de modernitat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Un visitant, un senyor d'una certa edat, comentava als seus familiars tot mirant amb orgull i un pèl de timidesa l'estàtua: "Quin culet més rodonet i encertat". Aquesta és d'una certa manera l'estètica desfasada del Noucentisme, culets, sobretot femenins, angelets i bastants carrincloneries en fons de paisatges mediterranis ben de casa nostra, una societat burgesa que aparenta un clàssic benestar i que no està disposada a acceptar cap trencament creatiu. Aquesta és la realitat d'un moviment antimodern, que no es beneficia de les Avantguardes, i que aquesta estàtua de Clarà il·lustra perfectament."