TRESORS a BARCELONA: Escultura Figura femenina

dilluns, 27 de setembre del 2021

Escultura Figura femenina

"Enric Casanovas és considerat un escultor plenament mediterrani, que s'emmarca en un moviment de caire arcaïtzant seguint sempre un cànon molt estricte, fins al punt que renuncia a la originalitat per tal de seguir fidelment la tradició. Realitza unes dones virginals, innocents, i sobretot catalanes.

Les dues bases de l'art de Casanovas són el catalanisme i el mediterranisme. Com dèiem, Casanovas esculpeix una dona genuïnament catalana, i per tant també mediterrània; no és una dona qualsevol sinó de Catalunya. L'obra d'aquest escultor té sempre un accent català molt marcat, hi inclou un sentit nacional.

Pel que fa al mediterranisme, aquest és present en tots els aspectes de l'art de Casanovas. Ja hem dit que les figures femenines que crea són catalanes i per conseqüència mediterrànies. I sobretot el que fa Casanovas és lligar l'obra amb l'entorn al qual pertany el personatge, o sigui amb el mar i la vida catalana. En la figura que comentem podem veure aquests elements; la dona té als seus peus un dofí, un animal marítim que fa augmentar aquest entorn de mar, de mediterranisme.

L'encàrrec rebut per l'escultor nascut al Poble Nou, iniciat a l'aprenentatge escultòric al taller de Josep Llimona, per realitzar una obra en el marc monumental de la plaça Catalunya, va acabar de consagrar aquest escultor entre els més grans del moment. Molt cobejat, l'any 1928, se li va encarregar un grup en marbre que representés l'arqueologia per a una fornícula de l'escala d'honor del Palau Nacional. Casanovas era un escultor molt curós que no dubtava com ho va fer en aquell cas a viatjar a Itàlia a la recerca de marbre i d'inspiració. Era fins un punt conscient de que una estàtua pública ocupa un lloc important en la pedagogia col·lectiva, i més enllà en la història de l'art català. La situació en què es troba, en un marc monumental públic, ha de permetre que el grup escultòric s'adapti a una realitat cronològica molt més enllà del moment en què l'escultura és executada.

L'obra d'Enric Casanovas està dominada pel nus femenins i els busts i és molt representativa de l'escultura noucentista catalana.

Quan cap el 1913 instal·la el seu taller al barri barceloní del Guinardó, Casanovas comença, de tornada de París, a tenir una celebritat que augmentarà quan s'integrarà durant aquest període a l'equip de l'Escola de Decoració que dirigeix Joaquim Torres-Garcia i que augmentarà el mateix 1929 amb l'obtenció d'una primera medalla a l'Exposició Internacional de Barcelona. No cal recordar que el 1932 va ser elegit membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i que a partir d'aquell moment i fins al seu exili francès Casanovas va ser un dels artistes més populars del país; a aquesta celebritat hi va contribuir sense dubte l'escultura de la plaça Catalunya."