TRESORS a BARCELONA: Estàtua Figura femenina

divendres, 29 d’octubre del 2021

Estàtua Figura femenina

"L’escultor modernista Josep Llimona participa també amb importants encàrrecs en la reordenació de la plaça de Catalunya. De fet són encàrrecs residuals, un jove Frederic Marès, per exemple, els te més importants, Llimona projecta dues de les setze estàtues que havien de decorar el templet de la part superior, de les que, finalment, se’n hi va posar només una, el Forjador, una rèplica d’una obra presentada a l’Exposició Internacional d’Art de Brussel·les del 1914, l’altra es va traslladar a Pedralbes. L’altre encàrrec és el que comentem, Figura femenina, en bronze, en una de les fornícules de les pilastres que volten la plaça.

Situada en el pilar superior entre el passeig de Gràcia i el Portal de l’Àngel, està orientada cap el cantó de mar. Al cantó oposat es troba Montserrat d’Eusebi Arnau. Es troba sobre l’escut de Lleida.

L’escultura representa una figura femenina sense cap atribut especial. De trets molts convencionals, es repenja sobre el peu dret al mateix temps que doblega la cama esquerra, recordant la sensació de moviment que donava el contraposto dels escultors del quatrocento italià. Va coberta amb túnica i mantell amb abundosos i correctes plecs que sosté amb el doble joc del braç esquerra que l’aferma sobre l’espatlla mentre que el dret l’aguanta sobre el pit. El visatge de trets clàssics està emmarcat per un pentinat trenat.

Es tracta d’una obra que revela la destresa tècnica del seu autor però hem de coincidir amb la hipòtesi formulada per Fabre i Huertas, segons la qual molts dels artistes convidats al concurs es limitaren a crear noves escultures a partir d’elaborar síntesis derivades d’obres anteriors, com podria ser la Bellesa de la que es van fer vàries versions, una d’elles, de 1925, a la plaça Dante, el model de la qual es va exposar a les Galeries Laietanes l’any 1924 i que Joaquim Folch i Torres va reproduir a la Gaseta de les Arts. L’obra és molt desconeguda dins dels estudis que s’han fet sobre Josep Llimona i no ha estat catalogada per Manuela Monedero en cap dels treballs que ha dedicat a l’artista. Va ser fosa per Esteban Barberí d’Olot, ciutat amb la que Llimona hi mantenia molts contactes gràcies a la seva relació com a dissenyador de prototipus per el Taller El Arte Cristiano."