TRESORS a BARCELONA: Font de la Violetera

Homenatge a Raquel Maller

"L'Ajuntament de Barcelona va encarregar a Josep Viladomat, el 1966, aquesta escultura de la cantant/actriu del Paral·lel, Francisca Marquès López, més coneguda com a Raquel Meller (1888-1962). La peça es va col·locar davant del Teatre Arnau on havia debutat el 1911 en un paper de primera figura.

Sembla que va ser el crític Ángel Zúñiga qui va proposar, poc després de la mort de la cantant, que es perpetués a Barcelona el record de qui havia alegrat les nits del Paral·lel tant als feliços anys vint com als foscos temps de la immediata postguerra. L'escultura de Viladomat porta un pom de violetes per recordar la que va ser la seva cançó més popular, La violetera, immortalitzada per Charles Chaplin a Llums de la ciutat. És considerada com una obra menor, que correspon a l'època de bona entesa de Viladomat amb l'alcalde Josep Maria de Porcioles, que li va fer diversos encàrrecs i algun altre favor a canvi que realitzés l'estàtua eqüestre del general Franco per al castell de Montjuïc.

L'original d'aquesta venedora de violetes es conserva al Museu d'Art de Les Escaldes-Engordany (Andorra). El que hi ha al Paral·les és una còpia. L'Ajuntament de la ciutat aragonesa de Tarazona, on va néixer Raquel Meller, es va interessar el 2005 per la possibilitat de fer-ne una altra còpia i posar-la en una plaça, però la iniciativa no va tirar endavant.

La inauguració es va fer el 21 de març del 1966, dos dies després del que era habitual en les inauguracions de l'alcalde Porcioles, el dia del seu sant, conegudes popularment per això com a "inauguracions josefines". El motiu del retard és que el 18 de març anterior ja s'havien inaugurat dos altres monuments: els dedicats a Carmen Amaya i a la Sardana, tots dos a Montjuïc i tots dos obra de Josep Cañas.

El 23 d'octubre del 2007 uns brètols la van decapitar i van arrencar també el cistell, del que van desaprèixer algunes de les violetes que duia a dins. Es van reparar les peces trencades i es van tornar a soldar a la figura el mes de febrer següent. "

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"La font monumental de Raquel Meller com a Violetera, promoguda pel periodista Àngel Zúñiga, fou encarregada per l'Ajuntament de Barcelona a Josep Viladomat el 1964 i inaugurada dos anys més tard al Paral·lel de Barcelona. La idea hauria sorgit durant un àpat a Nova York al qual van assistir l'alcalde J. M. de Porcioles, amb motiu de la presència d'una representació barcelonina a la Fira Mundial. Es pretenia que la figura encarnés el personatge entranyable de la florista catalana, d'arrel popular i evocació d'un dels seus personatges més celebrats.

És una mostra de la vessant pintoresca de l'escultura de Viladomat. Quan no partia del natural, la seva capacitat de reproduir la figura minvava considerablement. La cara, sens dubte, és la part que més es ressent d'aquest procés de treball, inspirat en fotografies de joventut de Raquel Meller (Viladomat només l'havia conegut de gran), malgrat l'assessorament de Joaquim Alabreda, molt amic de Raquel des de la seva joventut. Per resoldre el cos, Viladomat va servir-se d'una model que responia a les característiques de Raquel Meller, vestida amb un vestit que va dissenyar ad hoc una modista. La factura detallista i anecdòtica de l'escultura té un clar exponent en el treball primmirat dels plecs interiors de la faldilla, justificats perquè la col·locació de la figura enlairada permetia una visió des de sota.

Viladomat, descontent i crític amb el resultat, s'alegrava tanmateix del caire utilitari del monument, perquè pensava que atrauria el públic ("la gent que vingués a buscar aigua"), i fins i tot va suggerir la col·locació d'un test amb flors regat amb la mateixa aigua.

Raquel Meller (nom artístic de Francisca Marqués y López, Tarazona 1888 – Barcelona 1962) fou una famosa cupletista la carrera de la qual va començar el 1907 com a cantant de cafè-concert. El 1911 va actuar com a primera figura al Teatre Arnau de Barcelona i el 1919 debutava a París per començar un circuit internacional. "La Violetera" fou un dels seus grans èxits."