TRESORS a BARCELONA: Escultura Maternitat de Vall d'Hebrón

divendres, 24 de febrer del 2023

Escultura Maternitat de Vall d'Hebrón

"El 17 de juliol del 1966 Franco va inaugurar el gratacels destinat a obstetrícia en el complex hospitalari que aleshores s'anomenava Residencia Francisco Franco, a la Vall d'Hebron. L'Institut Nacional de Previsió, del qual depenia, va encarregar una obra per decorar el jardí exterior a l'escultor madrileny Carlos Ferreira de la Torre, pioner de l'art abstracte a l'Estat espanyol, els anys cinquanta, del qual Camilo José Cela va escriure que "es un niestzcheano, un hombre de cuerpo y alma fuertes y saludables; por eso trabaja el hierro y la piedra como los trabaja: a golpes y con sabiduría".

Ferreira de la Torre, que té obres monumentals escampades per tot l'Estat espanyol, en té una altra a Barcelona: un relleu de pedra fet el 1959 per a una sucursal de l'aleshores Banco Guipuzcoano. A part de l'abstracte, ha conreat també el figuratiu (ha fet bustos d'allò més clàssics) i la gegantesca Maternitat de la Vall d'Hebron és més pròxima a aquest que no pas a l'abstracte, tot i la simplificació de formes.

L'escultura quedava inicialment al mig d'un aparcament, envoltada de cotxes. Ara es troba en una situació una mica més digna, a tocar del carrer de l'Arquitectura, abraçat per un gran llorer en una petita zona de gespa, al costat dels barracots de l'aire condicionat. És costum que algunes mares, en abandonar l'hospital, i si el part ha anat bé, hi deixin un ram de flors que, per això, sempre cobreixen l'estàtua."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"El vigor de l'obra de l'escultor Ferreira de la Torre es reflecteix una vegada més en aquesta escultura que representa un concepte universal de l'home amb gran poder d'evocació: la maternitat. Si bé la seva tipologia és tradicional, una mare asseguda amb el fill a la falda (protecció sense constriccions) en un moment quotidià en què ambdós miren abstrets cap a un punt no concret, no ho és pas la realització formal.

Les dues figures sedents i hieràtiques, a tall d'escultura de l'antiguitat remota (egípcia i persa) i clàssica arcaica (kuroi) reflecteixen, amb vocació monumental i formes simplificades i enèrgiques, una actitud natural caracteritzada per l'absència d'acció mitjançant una composició vertical i equilibrada, tan sols alterada per la inclinació de la cama esquerra. L'efecte visual és de rotunditat i pesadesa.

L'abstracció formal i les proporcions fora de cànon d'aquesta obra l'aparten de l'escultura academicista realitzada a Espanya en aquells mateixos anys i la insereixen en la tradició escultòrica d'artistes com Julio González, Gargallo, Picasso, Alberto Sánchez o Ferrant, que al seu torn està inscrita en les propostes d'escultura que pertanyen al panorama internacional del moment (amb figures com Epstein, Moore, Arp, Brancusi o Gaudier). És a dir, en la interpretació lliure del territori de l'art plàstic primitiu i l'expressió essencial i vitalista del món personal de l'artista, no sufocada per l'ornament ni per la virtuositat tècnica.

Finalment, és ineludible fer referència a la seva relació amb el context. L'escultura es troba en un entorn enjardinat, ubicada en el lateral d'un camí i integrada cromàticament en aquest per la pàtina verdosa del bronze. El pedestal, a penes perceptible, és el banc en què s'asseu. Aquests dos aspectes, l'emplaçament a l'aire lliure i l'absència de pedestal, també ens aporten dades molt significatives de la seva ruptura amb l'estatuària clàssica."