TRESORS a BARCELONA: L'elm de Pere el Cerimoniós

"A la façana del Palau Güell hi ha el que, juntament amb el drac de les portes dels pavellons Güell a Pedralbes, constitueix un dels millors treballs de forja dissenyats per Gaudí. Aquest, com quasi tots els projectats per Gaudí, va ser executat pel serraller Joan Oñós que els va construir l’any 1889. Joan Oñós era un col·laborador habitual de Gaudí, amb taller al carrer d’Aragó tocant al passeig de Sant Joan, que va dirigir tot el treball de forja del Palau Güell i també el d’altres obres de l’arquitecte, com la reixa del drac dels pavellons Güell a Pedralbes, la reixa amb l’arbre genealògic de Jesucrist al temple de la Sagrada Família, o la de la casa Fernández Andrés a León, per esmentar només alguns dels treballs més notables. Al Palau Güell, Oñós va estar assistit per Salvador Gabarró, amb taller a l’avinguda Diagonal, i els germans Josep i Lluís Badia, amb taller molt a prop de la Sagrada Família, a la cruïlla dels carrers de Nàpols i Provença. És impossible precisar quina intervenció va tenir cadascun d’ells en l’execució d’aquesta obra, però sembla que, sota la direcció d’Oñós, va ser Gabarró qui executà la major part del treball, mentre que els germans Badia es van dedicar més aviat a les portes d’entrada entre les que es troba situada.

L’escultura utilitza com a material planxa i xarxa metàl·liques. Sobre el seu significat hi ha diverses interpretacions que van des de la d’un ocell ferit o l’Au Fènix sobre el globus terraqui fins a una variació sobre l’elm que identificava els reis del Casal de Barcelona. Comença, a la part baixa, amb una reixa feta amb barres de ferro retorçades helicoïdalment, el que va crear una moda a partir d’aleshores utilitzada gairebé com una norma per tots els ferrers. En aquesta reixa s’hi enreden plantes enfiladisses que s’uneixen a la columna de xarxa metàl·lica situat sobre la reixa. Entorn d’ella ascendeixen donant voltes les quatre planxes separades entre sí que formen l’escut de Catalunya. La columna amb les quatre barres és, de fet, un efecte òptic, ja que en realitat es tracta d’un semicilindre. Dalt de tot hi ha l’elm o bola del món amb l’au, un treball meticulós i d’un detallisme que sembla quasi increïble. Les ales esteses toquen una de les mènsules del balcó. Tot plegat té com a fons unes cintes de ferro amb les puntes cargolades.

Aquesta escultura de forja es troba situada al carcanyol entre els arcs parabòlics de les dues portes d’entrada al Palau Güell. Aquestes portes tenen a la seva part alta uns forjats decoratius amb les lletres E, en una, i G, en l’altra, inicials d’Eusebi Güell i Bacigalupi, que fou qui encarregà el 1880 a Antoni Gaudí la transformació d’una antiga casa entre mitgeres, al carrer Nou de la Rambla, per convertir-la en el palau residencial de la família. Les obres es van portar a terme entre 1886 i 1888, tot i que part de la decoració, i més concretament aquesta escultura, es va realitzar amb posterioritat, quan la família Güell ja hi vivia. Hi va rebre alguns dels visitants il·lustres de l’Exposició Universal d’aquell any. El 1910 Eusebi Güell va deixar de viure-hi, però hi va seguir uns anys la seva filla Mercè, qui el 1945 el va vendre a la Diputació de Barcelona. Es trobava aleshores en molt mal estat, a causa dels danys soferts durant la guerra civil i la primera postguerra, ja que va ser utilitzat com a comissaria de policia. La Diputació de Barcelona hi va començar a portar el 1954 el material que, amb diverses donacions, ha permès crear la biblioteca, l’arxiu i el museu de les arts escèniques de l’Institut del Teatre, un servei de documentació especialitzat en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia i circ que conté un fons bibliogràfic, fotogràfic, de cartells, figurins, programes de mà i teatrins dels més importants d’Europa. Va ser-hi fins que el 2001 ha quedat definitivament instal·lat a la nova seu de l’Institut del Teatre al Mercat de les Flors.

Sobretot a partir de la fi del franquisme la Diputació hi ha anat portant a terme importants obres de restauració per a destinar-lo a l’exclusiva finalitat de ser visitat com a monument nacional, ja que el 1986 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Per donar una idea de la importància de les restauracions que ha calgut portar-hi a terme, n’hi ha prou amb recordar que al terrat només es conserva una xemeneia amb el trencadís original de Gaudí, i que totes les altres són fruit d’una reinterpretació portada a terme per diversos artistes."