TRESORS a BARCELONA: Passeig de la Fama

dilluns, 4 de juliol del 2022

Passeig de la Fama

"El Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch queda situat al costat de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, just a l’altre costat del passeig Olímpic i sota les pistes d’aeromodelisme. Repassa la història de les diferents disciplines esportives, des de l’antiga Grècia fins als nostres dies i exhibeix documents i materials relacionats amb les màximes figures internacionals que ha donat el món de l’esport. L’edifici, projectat pels arquitectes Toni Camps i Xavier Basiana, ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats.

Per atraure-hi alguns del milió de visitants forasters que cada any pugen fins a l’estadi, es va pensar en crear un Passeig de la Fama, a l’estil dels existents en altres ciutats, però aquest centrat en figures esportives. Es va encarregar al dissenyador Enric Satué que donés forma a la idea i ell va proposar de posar tot de medallons circulars de bronze encastats a terra en el curt espai que separa l’estadi i el museu. En els medallons hi ha la marca de la sola de la sabatilla i el nom d’un esportista cèlebre.

El passeig va anar prenent forma al llarg de l’any 2006, mentre s’acabava de fer el Museu Olímpic. En el moment de la inauguració només hi havia una desena de petjades, però des d’aleshores s’hi ha anat afegint petjades i noms nous. En total hi ha trenta medallons, dels quals a començaments del 2009 en queden encara sis de buits. Els altres vint-i-quatre porten els noms següents: Daley Thompson; Seve Ballesteros; Edwin Moses; Roger Federer; Lance Armstrong (actualment no està); Alberto Tomba; Rafael Nadal; Pau Gassol; Sebastian Coe; Sergey Bubka; Manuel Estiarte; Michael Johnson; Arantxa Sanchez Vicario; Mónica Seles; Steve Redgrave; Angel Nieto; Vitaly Scherb; Martina Navratilova; Pete Sampras; Nadia Comaneci; Michael Jordan; Jack Nicklaus; Miguel Indurain, i Mark Spitz.

Els quatre primers són a la vorera davant l’estadi, els quatre següents en el pas de vianants entre calçades i els següents al tros de vorera davant del museu.

Contràriament al que pot pensar un visitant, les petjades no s’imprimeixen sobre guix, fang o ciment fresc ni es fa servir aquest motllo per fondre el medalló de bronze. El sistema utilitzat consisteix en demanar als esportistes que facin arribar una sabatilla seva i mitjançant un escàner es pren la forma i els relleus que després són passats directament al bronze. Això ha facilitat obtenir-ne més, ja que aconseguir la seva presència hauria estat difícil.

Tal com explica Enric Satué, el nombre de medallons del passeig pot créixer tant com es vulgui, però sempre dintre del tros entre l’estadi i el museu. Es pot augmentar la densitat (ara estan força espaiats) o fins i tot es pot fer que segueixin a l’interior del museu. En aquest sentit és una obra oberta, sense límit prefixat ni previsible.

Satué va completar el passeig amb una placa de bronze posada al costat de la porta del museu en la que es recorda l’històric circuit de Montjuïc, amb una relació dels quatre grans premis d'Espanya de Fórmula l que s’hi van fer els anys 1969, 1971, 1973 i 1975, i de les 24 hores motociclistes que es van fer entre 1955 i 1986, amb el nom del guanyador i el vehicle que portava, cada any. Enric Satué és també l’autor del logo del museu, posat sobre la porta d’entrada.