"Aquesta escultura, parella, pròxima i relacionada amb La Terra del mateix autor, ubicada al mateix lloc i, aproximadament, de la mateixa grandària, hi estableix una clara relació formal i simbòlica. L'aigua entre nosaltres és diu en femení, però aquí és representada per un mascle serè i madur, amb aspecte reposat i tranquil, amb la seguretat que dóna el pas del temps, la serenitat d'aquell que no ha de preocupar-se pel seu alt destí, un cert aire paternal i previsor com correspon al seu paper: ell és l'aigua, l'element fonamental de la vida i li pertoca fecundar la terra, mantenir els éssers vius i tota la natura.
La representació de L'Aigua en forma de mascle potser es deu al fet que acompanya La Terra, indefugiblement representada com una femella. Per això potser l'escultor Marès va acudir a una formulació, també aparellada, una representació que ja trobem definida en gravats del període barroc, en la qual la Terra és una dona i l'aigua, al seu costat, és un home que porta un gerro del qual surt aigua. Aquesta figura d' home corpulent no és equiparable amb Neptú, senyor de les immensitats de les aigües marines, més aviat al·ludeix a la idea d'algú, naturalment amb aparença humana, que aguanta un recipient contenidor d'aigua abundant que vessa controladament. En sentit figurat, no és del tot desencertada la presència de l'home ja que és ell qui fecunda la femella.
L'aigua de la terra és dolça i corre entre la terra; el senyor dels mars va armat de corona i trident i va acompanyat d'un seguici de tritons i nimfes. En la representació de Marès, l'home, inclinat, subjecta un gerro, molt pròxim als estris domèstics de caire popular, que deixa caure abundosa l'aigua. L'aigua surt, brolla del seu cau en clara al·lusió a la representació de la surgència d'un riu, o d'una font l'aigua dolça que guarda la terra a les seves entranyes
L'aproximació a la parella d'escultures permet aventurar el perquè de la seva ubicació en el punt de partida de les cascades d'aigua que baixen des del Palau Nacional: del gerro de L'Aigua brolla el preciós líquid, si bé en forma sòlida i, a partir d'aquí, s'inicia el joc de la caiguda de l'aigua real fins a l'entrada del recinte de l'Exposició. Amb tot, aquesta seria una hipòtesi precària ja que sembla que Carles Buigas, cap de la secció d'Aigües i Il·luminació de l'Espectacle de l'Exposició de Barcelona, va dissenyar els efectes, aspectes tècnics i càlculs numèrics sobre la disposició, quantitat, grandària i complements necessaris de les diverses fonts i la seva il·luminació com un projecte autònom, segurament per al qual no era necessària la presència d'estatuària simbòlica. Potser també per això, Marès, ja reputat escultor que havia vist col·locar obres importants a la plaça de Catalunya, acabada d'inaugurar el 1927, no va esmerçar tots els seus recursos i delicadeses en la resolució d'aquestes peces, filles, com totes les de Montjuïc, de l'encàrrec municipal per a l'ornament del recinte."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Camps
Materials:Pedra de Montjuïc
Més informació:Viquipèdia Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc
Palau Nacional, font:Wikipedia Autor
Escultor:Frederic Marés i Deulovol
Més informació:Viquipèdia Frederic Marès i Deulovol
Frederic Marès, font:Viquipèdia Veure més Art Públic Sants Montjuïc
_(cropped).jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada