Als Creadors de l'Exposició de 1929
"Potser perquè els promotors del Poble Espanyol disposaven d'un monòlit commemoratiu, algú va pensar a fer el mateix amb els creadors de l'Exposició Internacional de 1929, Joan Pich i Pon, Francesc Cambó, el marqués de Foronda i el baró de Viver. La idea s'arrossegava des del 1957, però no va quallar fins al 1970, quan es va decidir aprofitar una escultura del francès Robert Vasconcel, Meditació, que havia merescut un premi a l'Exposició Nacional de Belles Arts celebrada a Barcelona el 1942, per dedicar-la als pares de l'Exposició de 1929. Vasconcel havia mort el 1965 i havia cedit part de les seves obres a l'Estat espanyol. El 17 de setembre de 1970 va tenir lloc la inauguració del nou monument a un dels jardins de Montjuïc."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas
"Trobem a Meditació, de Robert Vasconcel, un art ple de claredat mediterrània, serè i ponderat, on l'artista posa de manifest aquest desig de realitat volumètrica, d'ocupar l'espai i ensenyorir-se'n. La noció de massa, de volum tancat, de forma sencera, fins i tot el pes, no pot ser més evident. L'elecció de l'un coadjuva en aquest resultat. De tot això s'obté una solemne quietud com a expressió d'una humanitat més lírica que dramàtica, i com a exacta precisió del bé tallat, diàfan, sintètic i pur, per arribar a representar la reacció del sentit tàctil i de la concreció formal, mostrant-nos una escultura líricament sentimental.
El propòsit al qual obeeix no s'aparta d'aquesta assimilació de la pedra a la carn; aquesta concepció antropomòrfica i més o menys imitativa d'una escultura no pretén altra cosa que perpetuar, malgrat algunes innovacions, els cànons estètics de l'ideal grecoromà: obtenir alguna cosa tan bella i tan veritable com la natura, i possiblement més bella i més veritable. Què aporten d'inèdit aquests homenatges que són, de fet, una celebració de la dona, a part de, per la postura, la freqüent posició asseguda del model, per al detall, un tall de pèl més o menys modern, i, quant a l'estil, aquesta plenitud de majestat serena deguda a certa afinitat arquitectònica dels volums? Les llibertats que es pren amb el model acaben allí; senzillament, la dona representada ha de ser versemblant i respon a una estatuària representativa i verista, a la qual només la inèrcia de la matèria sostreu del món viscut.
La posició en l'espai urbà d'obres com Meditació, que amb l'adveniment de la modernitat van perdre la seva escala monumental i la seva adequació a un lloc públic, pot provocar que, tractant-se d'una obra creada sense tenir en compte cap lloc concret, en ser situada a qualsevol banda, acabi sense menyscapte per a l'obra o el lloc."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - José de las Casas
Materials:Marbre
Autor
Escultor:Robert Vasconcel
Robert Chaveau Vasconcel (Bordeus, 1886 - Barcelona, 1965). Després d'uns començaments artístics a Franca, on exposà al Salón d'Automne i al de la Societé Nationale, els anys vint s'instal·là a Barcelona i es nacionalitzà espanyol. Participà a l'Exposició de Primavera de 1936 i a la Nacional de Barcelona de 1942.
Veure més Art Públic Sants Montjuïc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada