TRESORS a BARCELONA: Monument a Francesc Ferrer i Guàrdia

"Durant la Segona República l'avui desaparegut grup de Cases Barates Eduardo Aunós va passar a dir-se Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1854 - Barcelona, 1909), en record del mestre fundador de l'Escola Moderna que havia estat afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre de 1909, injustament acusat de ser un dels promotors de la Setmana Tràgica. L'Ajuntament de Barcelona havia aprovat el 9 de setembre de 1931, per 26 vots a favor i 8 en contra, fer un monument en record de Ferrer i Guàrdia. El 27 de juny de 1934, en compliment d'aquest acord, se'n va posar la primera pedra a una plaça de les Cases Barates que duien el seu nom, però ja no n'hi va haver de segona. Posteriorment, durant la Guerra Civil, la plaça d'Urquinaona va canviar de nom i va esdevenir plaça Ferrer i Guàrdia. Tot, però, va tornar a l'ordre l'any 1939 i el silenci va caure sobre la figura del mestre.

Va haver de passar mig segle perquè es tornés a tractar el tema en un ple municipal. Tanmateix, la idea de donar per bona la votació de setembre del 1931 va ensopegar amb l'oposició de Convergència i Unió i del Partit Popular. La Fundació Ferrer i Guàrdia va saber donar la volta al tema i el 13 d'octubre de 1989, quan es complien exactament 80 anys de l'afusellament de Ferrer, hi va haver un acte d'homenatge a Ferrer i Guàrdia al Saló de Cent no exempt d'una intervenció crítica, la del regidor de CiU i historiador Josep M. Ainaud de Lasarte que, tanmateix, va dir que el seu grup acceptaria la iniciativa de la fundació que duia el nom de l'homenatjat de posar una còpia del monument que Ferrer tenia a Brussel·les en algun indret de Barcelona. Així va prosperar la idea de fer una còpia de l'escultura d'August Puttemans, inaugurada el 1911 a Brussel·les com a senyal de protesta per l'execució de Ferrer. Va ser realitzada pel belga Robert Ghysels i va costar tot plegat set milions de pessetes. El lloc triat va ser una plaça propera al Palau Nacional de Montjuïc i la inauguració va tenir lloc, en presència de l'alcalde Maragall, de la regidora Maria Aurèlia Capmany, que va redactar la inscripció que figura al peu del monument, i de Joan Francesc Pont, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia un plujós matí, el 13 d'octubre de 1990, el mateix dia que, 81 anys enrere, havia estat afusellat el mestre que havia creat l'Escola Moderna."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"August Puttemans va néixer a Brussel·les el dia 8 d'abril del 1866 i va morir a Ixelles el 28 de gener del 1922. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les i a París. Sembla que durant els anys de formació també fa ver estades a Alemanya i Anglaterra. Va destacar com a bronzista, realitzant peces menors de caràcter decoratiu, bustos i alguns treballs d'escultura monumental. N'hi ha testimonis als museus de Brussel·les i d'Ixelles.

El monument brusel·lès a Ferrer i Guàrdia (1911) és probablement una de les creacions més notables de Puttemans. També és força coneguda una estàtua de la deessa egípcia Isis que va ser oferta pel govern belga a Herbert Hoover (1922) com a testimoni d'agraïment per l'ajut que aquest va prestar als belgues durant la Primera Guerra Mundial, abans d'esdevenir president dels Estats Units.

En el monument a Ferrer i Guàrdia s'endevina la influència de l'art decó i més concretament de la petita escultura decorativa d'estil decó, que Puttemans va conrear. Cossos àgils i en tensió, elegants i estilitzats, com aquesta figura masculina nua i atlètica que es posa de puntetes i tensa al límit tota la seva musculatura per alçar amb les dues mans, talment com una ofrena, una torxa encesa.

Malgrat que l'escultura és dedicada a Ferrer i Guàrdia no conté cap al·lusió directa al fundador de l'Escola Moderna. Hom es pregunta si pot contenir algun simbolisme relacionat amb la francmaçoneria tenint en compte que Ferrer i Guàrdia hi pertanyia. Allò que la majoria de la gent percep és tanmateix l'esforç del cos atlètic per portar la torxa més amunt i més lluny, tal com prescrivia el lema olímpic: altius, citius, fortius.

Així interpretada, aquesta peça escultòrica, còpia de l'original, va ser posada en un emplaçament idoni, en una de les rutes d'accés a l'estadi olímpic, a la mateixa muntanya de Montjuïc on Ferrer i Guàrdia va ser executat.

Per les seves característiques, constitueix una peça singular enmig de l'escultura pública barcelonina. D'una banda, aquest atleta estilitzat representa un contrapunt a l'hegemonia de les robustes matrones d'inspiració classicista i noucentista que són majoritàries en el paisatge monumental de la ciutat. D'una altra banda, el simbolisme expressionista que caracteritza aquesta obra contrasta amb les al·legories de caràcter naturalista que són predominants en la tradició escultòrica de Barcelona.

Per fer evident això que s'acaba de dir val la pena comparar la figura de Puttemans amb dues obres amb què presenta certa analogia argumental, degudes a dos dels escultors catalans amb més presència als carrers de la ciutat: Frederic Marès i Josep Clarà. Em refereixo, concretament, al monument a Francesc Layret, de Marès, protagonitzat per una matrona que alça una torxa, i al monument als voluntaris catalans morts a la Primera Guerra Mundial, de Clarà, protagonitzat per una figura atlètica que pugna per arribar més amunt i més lluny. Aquestes dues obres reflecteixen llur caràcter mediterrani mitjançant la sensualitat dels nusos, característica que contrasta obertament amb les arrels nòrdiques i la tensió expressionista latent en l'escultura de Puttemans."