"L'escultura dedicada a Carmen Amaya sobretot pretén immortalitzar un instant específic d'un dels balls de la famosa dansadora gitana, nascuda en una barraca del Somorrostro barceloní. En realitat, aquest és un dels objectius primordials de la història de l'escultura: aturar el temps, fixar la instantània d'un personatge, d'una acció o d'un fet èpic o mitològic. En aquest cas, conservar a través d'una escultura la força expressiva de Carmen Amaya en els seus balls. Tot i la densitat i pesadesa del material emprat, l'escultor pretén captar l'agilitat de la figura a través del vestit de la balladora, amb tot un seguit de plecs successius, o per mitjà del gest de les mans. Josep Cañas, autor d'algunes obres corals estimables, com Als castellers (Vilafranca del Penedès), Quatre de vuit (El Vendrell), o el monument A la sardana (a la mateixa muntanya de Montjuïc, a Barcelona), jugava aquí amb la força expressiva d'una individualitat. És cert que trobem algunes similituds entre moltes d'aquestes obres públiques, per exemple, la idea de copsar la instantània del moviment d'unes danses o de l'esforç dels castellers, però aquí hi ha algun tret específic: davant de l'anonimat dels sardanistes o dels castellers, l'escultor, en aquesta peça, hagué de centrar-se en la forta personalitat artística d'una ballarina; davant de materials menys rígids com el marbre, l'escultura dedicada a Carmen Amaya havia de produir aquesta sensació de moviment per mitjà del bronze, i amb una caracterització pròpia de l'artista gitana, d'aquí la "peineta", les arracades o la ja comentada ampul·lositat del vestit.
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan M. Minguet Batllori
Materials:Bronze
Més informació:Viquipèdia Carmen Amaya
Més informació:Tablaodecarmen.com/Carmen Amaya
Carmen Amaya, font:Deflamenco.com
Autor
Escultor:Josep Cañas
Més informació:Viquipèdia Josep Cañas i Cañas
Josep Cañas, font:iepenedesencs.org
Veure més Art Públic Sants Montjuïc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada