TRESORS a BARCELONA: Escultura La Bellesa

dimecres, 27 de juliol del 2022

Escultura La Bellesa

"Davant de l'estàtua de Dant es va posar, quatre anys més tard, el 1925, una de les més interessants escultures de Josep Llimona, que representa la bellesa, enmig d'un dels estanys que es van anar situant estratègicament al parc de Montjuïc. Llimona l'havia esculpida un any abans. És una de les diverses versions que l'escultor va fer d'aquesta mateixa obra, La bellesa, i es troba a escassa distància d'una altra obra de Llimona, la que va regalar a l'Escola del Bosc."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"El nu femení fou àmpliament estudiat per Josep Llimona i Bruguera, i en tenim nombroses interpretacions a través del dibuix o de l'escultura. Quan es tracta de representar-lo en tota la seva maduresa, les seves preferències es decanten cap a les figures sedents, que adopten actituds molt variades en la disposició de la cintura i dels braços o en el gest del cap. En algun cas, com en el relleu que es titula La font (1921) n'agrupa fins a vuit de cos sencer, dempeus o en actituds diverses.

Ara bé, com a peça excepcional hem de considerar la figura d'una adolescent, justament titulada La bellesa que es pot admirar als jardins de Montjuïc, al centre d'una font monumental. Aquesta font és de forma circular exterior i, en un primer nivell, n'inclou quatre, també circulars, sobre les quals reposa, en un segon nivell, un altre receptacle amb els costats còncaus. Al centre queda situat el basament per a aquesta escultura de La Bellesa. Es presenta envoltada de brolladors, els quals tenen l'aparença de constituir com un reixat viu per protegir-la. És una figura lleugerament més gran que el natural, que aconsegueix combinar la delicadesa del gest amb les necessitats de consistència que es derivaven del fet que el marbre era el material més adient per fer-la. Això determina que del seu bloc només es desprengui, arquejat, el braç esquerre, i que les cames restin juntes, però cada una amb el seu gest propi. Les proporcions del cos són d'una esveltesa més pròpia de races nòrdiques que no pas mediterrànies, com les que coetàniament interpretaven A. Maillol o J. Clarà, de manera que, realitzada el 1925, en temps que ja eren noucentistes, mantenia uns esquemes que foren habituals els anys del modernisme.

A més del guix preliminar, del 1924, en féu altres versions en marbre, com la que estigué a la col·lecció Sala, de Barcelona, o la de major dimensió, en bronze, dels Museus de Barcelona, a més d'algunes que presenten diferents variants de l'esquema bàsic."