La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny. S'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l'encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país. Està emparentada amb altres festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus, com les falles d'Isil, Alins, Durro, Vilaller, Barruera, Pont de Suert i Andorra o la crema d'eth Haro de la Val d'Aran,
on el foc que baixa de la muntanya també és el protagonista de la nit.
Però més enllà d'aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia
vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana.
 |
| font:tornaveu.cat |
L'any 1955, Francesc Pujada, vilatà d'Arles de Tec (Vallespir, Catalunya Nord), portat pel seu entusiasme pel massís del Canigó i inspirat pel poema èpic de Jacint Verdaguer (Canigó, 1886) va tenir la iniciativa, juntament amb Esteve Albert i Josep Deloncle, d'encendre els focs de la Nit de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i, des d'allà, repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans. S'iniciava així la tradició de la Flama del Canigó, que entroncava amb la celebració mil·lenària del solstici d'estiu vinculada al foc i al seu significat col·lectiu.
 |
| Jacint Verdaguer, font:wikipedia |
L'any 1966 el foc va creuar per primera vegada la frontera entre els estats francès i espanyol i va arribar a Vic. Malgrat la dictadura franquista, la tradició es va escampar pel Principat de Catalunya, sovint en la clandestinitat, com a símbol de la pervivència de la cultura catalana. A poc a poc la xarxa es va anar estenent, i el foc que baixa del Canigó també va arribar al País Valencià.
 |
| El Canigó és una de les muntanyes amb més simbolisme del Pirineu català, font:wikipedia |
|
Perquè aquest ritual sigui possible, el cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d'arreu dels Països Catalans i, especialment, de la Catalunya Nord, es troben al refugi de Cortalets, a la vall de Cadí,
al peu del Canigó. Hi arriben dissabte a la nit i s'allotgen al refugi o
bé acampen amb tendes pels voltants. L'endemà al matí acompleixen el
primer ritual dels Focs de Sant Joan: pujar al cim del Canigó i
deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva ciutat, vila, poble o hort. Les branques i teies
estan lligades amb una cinta que porta el nom de l'indret d'on provenen
i algunes duen dibuixos i escrits amb desitjos per cremar a la foguera
de Sant Joan. Tots aquests feixos de llenya es deixen apilats al voltant
la creu de ferro que hi ha al cim de la muntanya fins a la nit en què
s'encén la foguera.
 |
| font:amerasianaturaancestral.blogspot.com |
Cada 22 de juny, un grup d'excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafa el foc que des de 1965 resta encès a la cuina del Museu de la Casa Pairal, al Castellet de Perpinyà, i pugen al cim del Canigó, de 2.784 metres, on encenen una nova foguera, després de la lectura d'un manifest.
 |
| El
Castellet de Perpinyà, lloc on des de 1965 es conserva
ininterrompudament la flama amb què s'encenen les fogueres de la nit de
Sant Joan, font:wikipedia |
 |
| Encesa de la Flama al cim del Canigó, font:wikipedia |
A trenc d'alba del 23 de juny, inicien el descens amb la Flama renovada. Juntament amb el grup d'excursionistes del "Cercle Jove" moltes altres
persones es reuneixen al cim per agafar la flama i iniciar així el
recorregut cap a diferents punts dels Països Catalans.
 |
| La matinada del 23 de juny la Flama baixa del cim, font:wikipedia |
Barcelona rep la flama a la plaça de Sant Jaume amb la cobla, l'àliga i els gegants de la ciutat, i des d'allà es duu fins als barris. A les Terres de l'Ebre i al Priorat,
cada any és un poble diferent qui l’acull, i s’hi aplega gent de les
comarques veïnes, que hi va en caravana de cotxes, amb l’hereu i la
pubilla de la festa major de cada localitat.
 |
| Arribada de la flama del Canigó a la plaça Sant Jaume, font:plnova.cat |
 |
| Rutes de la Flama del Canigó, font:Omnium.cat |
Cada any, la Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya
en un acte institucional, així com per ajuntaments, consells comarcals i
entitats culturals, socials i esportives dels Països Catalans.
D'aquesta manera, i gràcies a centenars de voluntaris, el foc que ve de
la muntanya il·lumina les revetlles populars que es fan al voltant del
foc.
 |
| El President del Parlament de Catalunya rep la flama del Canigó, 2019, font:vozdigital.es |
L'escriptor Jacint Verdaguer, en el cant primer del poema Canigó
ja recull la tradició de fer un aplec festiu en aquesta muntanya per
Sant Joan, on les falles enceses són les protagonistes. Vet aquí una
estrofa:
-
- Del bosc de Canigó són los fallaires
- que dansen, fent coetejar pels aires
- ses trenta enceses falles com trenta serps de foc;
- en sardana fantàstica voltegen
- i de mà en mà tirades espumegen,
- de bruixes i dimonis com estrafent un joc.
Veure informació Wikipedia Flama del Canigó
Més informació omnium.cat/flama-canigo
Més informació tradicat.cat
Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada