dimarts, 25 de juny del 2019

Festa del Corpus Christi

El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica destinada a venerar l'eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta. Aquesta festa, d'origen medieval i instituïda pel papa Urbà IV l'any 1262. És sobretot a partir del 1316 quan s'estén per tota la cristiandat arran d'una butlla del papa Joan XXII.
Cartell festa Corpus Christi, font:google

A Catalunya, les primeres dates de celebració de la festa de les quals hi ha constància, ja amb la presència del destacat element que va representar la professó, són les de Barcelona (1320), Manresa (1322), Vic (1330), Tortosa (1330), Solsona (1331) i Berga (1333).
Processó a la festa del Corpus de Barcelona, font:lameva.barcelona.cat



Corpus a Solsona, font:solsonaturisme.com
La festa de Corpus va agafar una estructura a l'entorn de la professó, l'element religiós i social més destacat de la celebració. La professó va esdevenir una desfilada triomfal del Santíssim Sagrament pels carrers i places de les viles i ciutats, un acte social d'importància cabdal. A la manifestació s'hi va aplegar tothom, la qual cosa va exigir una ordenació lògica i natural. La professó va derivar cap a un 'aparador' on era important la participació i, encara més, el lloc que un ocupava en la desfilada.
Processó del Corpus Christi amb la custodia de la Catedral de Barcelona sobre el tró de Martí l'Humà font:dolcacatalunya.com
Custodia de la Catedral de Barcelona amb el tró de Martí l'Humà al museu catedralici, font:wikipedia
Ben aviat, potser des del mateix inici de la desfilada processional, van començar a participar-hi un seguit d'escenificacions més o menys ingènues i simplistes que tenien com a objectius principals l'educació i la moralització d'aquells que observaven el seguici. La primera notícia que es té d'aquestes representacions fa referència a Barcelona i data del 1380, quan algunes ja s'havien malmès. Moltes vegades, aquestes escenificacions, conegudes com a entremesos, eren simples cristianitzacions d'elements pagans preexistents, que no podien ser anorreats pel cristianisme i van ser readaptats. Aquests elements, que representaven diferents passatges de les sagrades escriptures, adquiririen caràcter processional definitiu convenientment passats pel sedàs de la religió imperant.
Amb el pas dels anys, aquests entremesos van obtenir entitat pròpia i van guanyar adeptes entre el poble, més pel vessant lúdic que pel caràcter alliçonador. D'aquesta manera, gradualment, van perdre el sentit original i, una vegada transformats en presència i participació, es van desvirtuar; tan sols van quedar, de les representacions, les parts més festives.
Aquest vessant més divertit va donar pas a unes mostres festives, protagonitzades pels entremesos que prenien part a la professó, que posteriorment van derivar en les 'bulles' o 'bullícies' del Santíssim Sagrament. Aquestes manifestacions tenien un marcat caràcter civil, de manera que podem apuntar que la bulla acabaria sent al poder terrenal el que la professó era al poder celestial.
Actualment, s’entenen com a entremesos el conjunt de representacions tradicionals: imatgeria festiva, música, dansa, manifestacions parateatrals de foc.
La Casa dels Entremesos a Barcelona, font:lameva.barcelona.cat
De totes les antigues bullícies del Santíssim Sagrament que se celebraven a casa nostra, només ha perdurat fins als nostres dies la Patum de Berga. La Patum se celebra anualment per la festivitat del Corpus a la ciutat de Berga. Des del dimecres i fins al diumenge d'aquella setmana, els antics entremesos processionals, convertits avui en comparses festives, es despleguen per tots els racons de la ciutat.
La Patum de Berga, font:wikipedia
Malgrat que ha evolucionat i s'ha transformat al llarg de la història, la Patum conserva l'essència civil i laica que va conformar la celebració en el moment de la gestació, ocorreguda, molt probablement, a les darreries del segle xiv.  Al segle xxi, les comparses que integren la Patum són el Tabal, els Turcs i Cavallets, les Maces, les Guites, l'Àliga, els Nans Vells, els Gegants, els Nans Nous i els Plens. El Tirabol, el ball final on algunes de les comparses dansen enmig de la gernació i en què participa tothom, posa el punt final a la celebració.

Altres elements propis de la festivitat del Corpus serien l'Ou com balla i les catifes de flors. L'Ou com Balla consisteix a fer ballar un ou buit damunt el brollador d'aigua d'una font, la peanya de la qual ha estat guarnida amb abundants flors i plantes. S'ha identificat aquesta imatge amb la figura de l'eucaristia en el moment de l'elevació, però les al·lusions de l'ou a la fertilitat i la plenitud i el fet que aquest costum tingui lloc justament per Corpus poden suggerir altres interpretacions i lectures. Sigui com sigui, i encara que potser només es tracta d'un simple joc, el cert és que aquesta tradició ja tenia lloc a la Catedral de Barcelona l'any 1440.
L'Ou com Balla a la Catedral de Barcelona, font:panorama.cat

L'Ou com Balla a la Catedral de Tarragona, font:diarimes.com
Una altra de les expressions característiques del Corpus són les enramades o catifes de flors, elements habituals anys enrere en moltes poblacions catalanes i que avui perviuen sobretot en municipis com Sitges, Arbúcies o la Garriga. Les catifes de flors són obres d'art naturals, tan belles com efímeres. Unes obres que seran trepitjades per la professó de Corpus i el seguici festiu o per la cercavila substitutòria d'aquesta. No obstant això, antigament eren respectades per tots els participants de la professó, a excepció dels que portaven la custòdia, que eren l'essència del Corpus.
Catifas de flors a Sitges, font:barcelonas.com
Catifas de flors a La Garriga, font:patrimonifestiu.cultura.gencat.cat

Catifas d'Enramades Arbúcies, font:gironanoticies.com
Catifas d'Enramades a Sallent, font:patrimonifestiu.cultura.gencat.cat

Respecte a la gastronomia el panoli i la coca de cireres són dos dolços barcelonins que es venen al voltant de la festivitat de Corpus. Així doncs, és molt habitual de trobar-ne a les pastisseries de la ciutat entre els mesos de maig i juny. El panoli és un dolç anisat de farina, ou i sucre; i la coca de cireres es fa amb farina i sucre i s’enforna amb cireres naturals a sobre.
Panolí, font:catalunyacuina.com
Coca de cireres, font:irreductibles.cat
Algunes de les festes de Corpus que s'han mantingut fins a l'actualitat són: la Patum de Berga, la festa de Corpus de Solsona, les enramades d'Arbúcies i d'Enramades de Sallent, les catifes de flors de Sitges i la Garriga, i la tradició de l'ou com balla a diverses poblacions, com Barcelona o Tarragona. 
Veure informació Wikipedia Corpus Christi
Veure més Festes Populars

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada