"Les Cases Cerdà són uns edificis protegits com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Barcelona. Són dels primers edificis construïts a l'Eixample i responen a les prescripcions originals del Pla Cerdà. Per facilitar la ventilació, la profunditat edificable (distància del carrer a la façana posterior) és de només 10 metres, que és menys de la meitat de l'habitual al barri. L'arquitecte que les va construir va ser Antoni Valls Galí.
El desenvolupament urbanístic de Barcelona tingué com a eix el Passeig de Gràcia, on els diversos jardins d'esbarjo que hi havia s'anaren convertint en teatres a mesura que hi afluïa la població.
El primer sector de l'Eixample que va edificar-se fou l'anomenada posteriorment "Dreta de l'Eixample", entre el Passeig de Gràcia, el Passeig de Sant Joan, la Gran Via i la Diagonal, on es construïren les cases d'en Cerdà i el Passatge Permanyer (1864), que van actuar com a potenciadors de la resta de la zona.
El terreny comprès en la confluència del carrer de Llúria i el carrer del Consell de Cent fou anomenat popularment, d'ençà de la seva fundació, Plaça Cerdà, però realment l'atribució d'aquest nom es deu al propietari dels terrenys, Josep Cerdà i Soler, comerciant barceloní que els cedí per a l'obertura i organització dels carrers. De les quatre cases, corresponents a cadascun dels xamfrans dels carrers del Consell de Cent i de Roger de Llúria, només se'n conserven tres, totes més o menys modificades (Consell de Cent 340, 341 i 369). De la casa del número 369 n'han desaparegut totalment les pintures de la façana.
Respecte la casa del Consell de Cent 342 / Roger de Llúria 42-58. Josep Cerdà es veuria obligat a vendre aquest edifici a la família Torrents Sicart pressionat pels deutes que havia contret amb Juan Torrents Higuero. Aquesta casa és l'única que no es conserva ja que va ser enderrocada cap al 1960 per la Immobiliària Comercial, S. A.
Les cases Cerdà s'aixequen seguint unes mateixes directrius tant en el seu esquema constructiu com en els elements de decoració. La tradició també barcelonina de les cases senyorials del s. XVIII perdura en la decoració de les façanes d'aquestes cases."
Veure informació Wikipedia Cases Cerdà
"Les pintures havien estat atribuïdes fins ara a l’artista Raffaello Beltramini, que s’havia emportat la glòria sense merèixer-ho per culpa d’un error que va cometre a principis del segle XX un deixeble de Gaudí. De fet, el passat any 2014 es van fer unes comprovacions per tal de trobar l’existència de revestiments originals. Un cop realitzades i acompanyades d’un exhaustiu estudi històric sobre els autors de l’obra van determinar que l’obra pictòrica original va ser executada per dos autors italians de més renom en la seva època. Aquests eren Antonio Pascutti i Achille Battistuzzi, que aleshores ja eren coneguts a Barcelona pels seus treballs d’escenografia al Liceu."
Veure informació obrabcn.cat
Més informació Wikipedia Achille Battistuzzi
"Les tres façanes de l'edifici situat al carrer de Consell de Cent, 340, van ser restaurades al desembre de l'any 2017. La finca va estar més de dos anys en obres, però el resultat final va ser espectacular, un quadre venecià a peu de carrer. Les restauració la van portar a terme Elena Moral i Cristina Mascle i l'empresa que va executar les obres va ser Prosire Ibèrica, especialista en la rehabilitació de façanes i edificis.
L'obra va tenir una gran dificultat en disposar únicament una foto en blanc i negre i alguns dels estudis dels autors. A la pàgina web de Prosire Ibèrica es pot consultar la investigació històrica i els estudis realitzats."
Veure informació www.metropoliabierta.com
Més informació www.prosire.com
 |
| l'edifici actualment Hotel Catalonia Eixample 1864 |
 |
| L'edifici del número 371 de Consell de Cent, actualment un hotel; de l'edifici original només se'n conserva la façana, restaurada |
 |
| L'edifici del número 340 de Consell de Cent, amb els esgrafiats recuperats el 1986, que havien desaparegut el 1970 quan es va pintar d'un sol color tota la façana |
 |
| La casa de Consell de Cent 340 abans dels anys 70, font:La Vanguardia |
 |
| L'edifici de Consell de Cent 340 quan tenia la façana de un sol color, font:obrabcn.cat |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada